Front Ampli, Sumar, 2n Pacte de Sant Sebastià… Molts noms, un mateix objectiu | 5

En aquest article, analitzarem els drets laborals i socials que hauria d’incorporar eixe Front Ampli al seu programa electoral.

La classe treballadora és qui crea la riquesa del país i sense la qual no pot funcionar ni aquest ni cap empresa. No obstant això, el capitalisme (a través dels empresaris i governs neoliberals) s’ha dedicat a explotar durant segles els treballadors i treballadores, abocant-los a la misèria i fins i tot a la mort, amb milers i milers de treballadors morint en tot el món perquè uns pocs rics continuen sent rics.

Algunes persones, davant aquestes dures condicions de vida, desenvolupen addiccions a l’alcohol i altres drogues, problemes de salut mental o fins i tot se suïciden (Suècia i Noruega tenen les taxes de suïcidis més altes del món).

És més, multinacionals occidentals com Zara i Apple fabriquen els seus productes a països pobres on les legislacions laboral i mediambiental són quasi inexistents i utilitzen fins i tot a xiquets i xiquetes com a mà d’obra (al món hi ha uns 8 milions de xiquets/es esclaus).

Per a intentar fer front a aquesta situació, la classe treballadora va començar a organitzar-se al s. XIX i va crear els primers sindicats, ja que un sol treballador o un grapat d’ells no poden enfrontar-se a tota una empresa.

Molt prompte els empresaris i els aparells de poder es van adonar de la força d’aquestes organitzacions, i per això van començar a recórrer a la creació de sindicats grocs, buits de qualsevol consciència de classe i que arriben a acords que beneficien la patronal; el suborn i l’amenaça a membres de les cúpules dels sindicats; i fins i tot el pistolerisme i l’assassinat de sindicalistes.

Tot això va provocar l’organització sindical a escala mundial, donant lloc fa 159 anys a l’Associació Internacional de Treballadors o la Internacional. La seua hereua actual seria l’Organització Internacional del Treball.

Per desgràcia, tots aquests fenòmens no han servit per a unir els diferents sindicats, la qual cosa debilita la força de la classe treballadora. Si hi ha una única patronal, ha d’haver-hi un únic i gran sindicat de classe, al qual estén afiliats la immensa majoria de treballadors i treballadores.

Per tant, per a acabar d’una vegada per totes amb el capitalisme, l’explotació de l’home per l’home i construir una societat realment lliure, justa i igual, hem de prendre les següents mesures:

Expropiació d’empreses (especialment les vinculades als mitjans de producció) i creació d’altres per part de lEstat. Al ser de l’Estat i per a garantir que la seua direcció siga controlada per la classe treballadora, el director de l’empresa serà elegit democràticament per la totalitat dels treballadors d’aquesta.

Derogació de la Llei dEstrangeria i regularització de totes les persones migrants i aprovació de totes les ajudes necessàries fins a garantir que puguen desenvolupar el seu projecte de vida. A més, podran portar les seues famílies a Espanya i aconseguir la nacionalitat si així ho desitgen.

També es concedirà asil permanent a totes les persones i a les seues famílies que fugen de la violència de gènere, per la seua orientació sexual o identitat de gènere, per persecució política (excepte a neofeixistes, neonazis i altres ideologies d’extrema dreta), ètnica o religiosa, etc.

L’Estat elaborarà plans quinquennals per al desenvolupament de l’economia i del país segons les seues necessitats. Les empreses i els treballadors tindran autonomia per a portar-los a terme.

La jornada laboral serà de 7 hores al dia (35 hores setmanals), que es podran reduir a 5 hores al dia per als treballs més pesats i perillosos. A més, disposaran d’un mes de vacances pagades per l’Estat que podran gaudir en diverses instal·lacions públiques creades per a això.

Durant les baixes laborals per malaltia, cobraran el 100% del salari.

El salari mínim serà de 1.500 euros i el màxim de 5.000 euros. El sou es duplicarà si el treballador/a millora les previsions de producció un 10% i es triplicarà si és d’un 20%. També augmentarà el sou per antiguitat (un 15% en 5 anys i un 30% en 20 anys). Els millors salaris els tindran aquells que porten a terme els treballs més durs i perillosos, com l’agricultura o la mineria. Els representants polítics, a l’entendre la política com un servei al poble que no busca la rendibilitat econòmica i evitar l’entrada de persones que només volen poder i diners, no cobraran sinó que viuran dels seus treballs fora de la política.

L’edat de jubilació serà als 60 anys i als 55 per als treballs més durs. Hi haurà una pensió sica de 750 euros per a qui no ha contribuït i es podrà cobrar la pensió completa (1.500 – 3.000 euros) amb 20 anys de treball.

Queden prohibits l’acomiadament improcedent i els contractes temporals. Només es podrà acomiadar per causa justificada, que podrà ser recorreguda per l’afectat davant la justícia. El contracte de treball serà com anim de 6 mesos, de caràcter fix i en cas que es prorrogue dues voltes (12 mesos), automàticament es convertirà en indefinit.

La baixa per maternitat cobrirà des de l’inici de l’embaràs i un any després del part, uns 20 mesos en total. Cada nou naixement anirà acompanyat d’una assignació econòmica estatal. A més, en cas que el descendent tinga algun tipus de necessitat especial, el treballador/a podrà disposar d’una baixa laboral per a dedicar-se a la seua cura íntegra. Els permisos de paternitat i maternitat seran intransferibles i es fomentarà la corresponsabilitat en la cura dels fills/es. També es crearan guarderies públiques (inclús a les mitjanes i grans empreses) perquè les dones no hagen de decidir entre ser mares o treballar.

Els sindicats tindran poder polític i podran presentar-se a totes les eleccions (municipals, autonòmiques i generals), tindre representació als òrgans legislatius i hauran d’estar presents als òrgans executius per a garantir que tots els governs, independentment de les seues sigles, protegisquen i amplien els drets de la classe treballadora. Espanya presentarà una proposta legislativa a la Comissió Europea perquè també puguen presentar-se a les eleccions europees i tindre representació parlamentària pròpia.

Per a garantir l’accés a l’habitatge, queden prohibits els lloguers, les hipoteques i qualsevol tipus despeculació amb l’habitatge. A més, seran expulsats del país tots els fons d’inversió, voltors i particulars que fan negoci amb un dret tan bàsic i les seues propietats a Espanya seran expropiades. L’habitatge serà distribuït gratuïtament per lEstat i s’utilitzarà en usdefruit, ja que la seua propietat serà estatal i no podrà ser venuda ni deixada en herència, però no hi haurà desnonaments.

També seran expulsades del país empreses com Amazon, Glovo, Cabify, etc., que es dediquen a explotar els treballadors/es i a utilitzar el seu poder econòmic per a influir els governs i la població, adquirint plataformes audiovisuals (Filmin), digitals (Twitch)... Així, les seues propietats seran de l’Estat i els seus empleats conservaran el seu treball.

Es crearà una Renda Bàsica Universal i una cistella de béns bàsics (aliments; roba; productes d’higiene, també femenina; productes farmacèutics; materials d’estudi, etc.) per a tota la població, a més de les ajudes econòmiques a famílies nombroses, amb víctimes de violència de gènere, de delictes d’odi, amb necessitats especials...

Desprivatització de totes les residències, de tota classe de clíniques i d’instal·lacions recreatives. Els serveis funeraris i d’enterrament seran gratuïts.

Totes les treballadores de la llar i les kellys passaran a dependre d’una empresa estatal pública (amb seus a les diferents CCAA), que els assignarà els seus destins i garantirà els seus drets.

Totes aquestes mesures s’inclouran en la Constitució.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.