Fa uns dies vaig visitar la capital de la Costera per a participar en l’acte de presentació de la candidata de Xàtiva Unida a l’Alcaldia de la ciutat. Un acte alegre i compromés amb la ciutat, amb les xativines i els xativins, al ritme de la música ACDX, que em va encantar. Compartint escenari amb el meu estimat Miquel Lorente, vàrem abrigallar una meravellosa candidata que amb el seu nom il·lustra tot el que Xàtiva necessita i tot el que ella, com a Alcaldessa, li aportarà: Amor.
Finalitzat l’acte i la «picaeta» de rigor -no s’entén la militància sense eixos espais on compartir menjar i beguda-, vaig prendre rumb a casa; era més del migdia i la meua família m’esperava a dinar.
Un company d’Esquerra Unida i jo vam anar caminant des de la Plaça de la Bassa cap a l’Estació de Tren i vam agafar la línia C2; jo amb parada a Catarroja i ell amb destinació fins a València ciutat.
Xarrant durant el trajecte, ens recordàrem d’un fet recent, relacionat amb el tren, i el vam estar comentant. Unes setmanes abans, en els dies en què les Corts eren un batibull de negociació d’esmenes a la Llei de Mesures i els Pressupostos del pròxim any, un grup de persones es concentraven a les portes del Palau dels Borja.
Veïnes i veïns de l’interior valencià, de municipis com Camporrobles, Fuenterrobles i altres de la zona, manifestaven el seu malestar per la retallada de la seua línia de rodalia. Han vist desaparéixer un servei públic com el transport per ferrocarril, que ara finalitza el seu trajecte a Utiel, al voltant de vint kilòmetres abans. A més, aquesta línia, que és la C3, no té res a vore amb la C2, amb què estàvem tornant a casa.
La línia que connecta la ciutat de València amb l’interior, ara amb menys pobles encara, està sense electrificar i desdoblar. Més d’un hora per a anar, per exemple, de Bunyol al centre de València, respirant un fum insuportable i amb retards fruit de l’espera al creuament d’altres trens, entre altres.
No és comprensible que es tarde ara més temps a arribar a la teua destinació que fa cinc dècades ni que les inversions estatals obliden les nostres infraestructures ferroviàries. Mesures de l’escut social com viatjar de forma totalment gratuïta en rodalia, són de gran importància per a la classe treballadora, però el Ministeri de Transports no hauria d’oblidar que retallar línies i tindre-les sense inversions provoca llunyania.
Apostem per vertebrar el nostre territori amb més i millor transport públic; volem continuar fent país per a les persones. I per a això ja no ens alimenten molles, volem el transvasament d’aquestes competències en el marc del nostre autogovern.
