No podem negar de cap manera l’imminent nord-americanització de Nadal, les nostres places són plenes d’elements propis d’un Nadal que no és nostre, però que se’ns ha imposat (com tot allò procedent dels EUA) mitjançant el cine, on estem farts de veure l’estampeta de la típica família estructurada i normativa.
Però ara bé, mirem-nos. Certament, aquest model familiar no reflecteix la nostra societat. De famílies monoparentals, amb genitors divorciats fins parelles homosexuals.
Aquesta visió estrictament familiar de Nadal sol dur, en essència als infants, a sentir-se fora del model socialment acceptat de les festes. Açò, traduït a la futura vida adulta, fa que aquesta il·lusió nadalenca es perda per complet, en haver acceptat que la celebració de Nadal no és possible dins d’una família no normativa.
Com a filla de pares divorciats, puc assegurar de primera mà que per a un xiquet de sis anys, triar amb qui vol sopar o dinar a les dates més importants no és una tasca gens fàcil (açò tenint en compte que es tinguen uns pares emocionalment madurs i que no et manipulen emocionalment a l’hora de la tria). És per això que freqüentment em sentia cruel, ja que aquesta creença popular del fet que Nadal és una festa únicament familiar, em feia pensar que tot allò que fins al moment havia entés com a família, no era present a l’esdeveniment, i, per consegüent, no hi era celebrant Nadal, a més de sentir un gran sentiment de deixadesa cap a la part no triada (sí, al meu cap visualitzava la imatge del meu pare o de la meua mare a soles i plorant de la tristesa, com si no tingués més gent estimada que no fos jo).
És per això que aquest concepte de pura consanguinitat de Nadal, ha de ser erradicat, ja que es tracta de celebrar les festes amb els teus, la gent que estimes, siguen o no família. Cada vegada és més comú passar les festes en companyia de la teua parella o dels teus amics ,en definitiva, de la teua gent.
De la mateixa manera que és vàlid estimar els membres de la teua família, és vàlid no fer-ho, perquè els membres que formen el teu nucli familiar són, radicalment parlant, individus que per atzar comparteixen genètica amb tu (al model normatiu de família)
Col·loquialment, se sol fer ús de l’expressió «totes aquelles mares que fan de pares». Frase que no pot ser més desencertada, ja que aquestes mares no fan de pares, fan de qui són, mares. Ens hem de llevar el concepte que per tindre cura d’un fill, calen els dos progenitors biològics, puix les famílies monoparentals (de la mateixa manera que totes aquelles que no entren dins de l’estàndard de parella heterosexual, econòmicament estable i sense cap altre problema que el de tallar la gespa del jardí) són igual d’aptes per la criança, part de la qual, la celebració de Nadal, n’és clau.
