El Tribunal Constitucional, paradoxalment violant la Constitució i els principis més bàsics de l’Estat liberal, ha interromput el procés legislatiu que volia precisament renovar el TC, ja que dos càrrecs nomenats pel PP, Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez, que van votar en contra de la seua pròpia recusació, tenen el mandat caducat i el PP es nega a permetre la seua renovació. Un colp d’estat bla en tota regla. Dos càrrecs molt vinculats a aquest partit des de fa anys i als quals el mateix PP els ha promès un lloc al Consell d’Estat i a la Fiscalia General de l’Estat, respectivament. Corrupció legal a l’estil espanyol i capitalista. Tot en ordre.
Ací teniu un article on s’explica molt bé aquesta qüestió. I si voleu més detalls sobre la resta de jutges conservadors del TC que han votat a favor d’impedir el debat al Senat, ací teniu un bon resum que demostra la seua gegantesca imparcialitat.
Ja només faltaria que en la nit de Nadal Felip VI fera un discurs infame com el del 3-O, posant-se totalment de part del TC o no mencionant el tema, i ja tindríem el règim del 78 completament deslegitimat.
No obstant això, aquesta no és la primera vegada que el TC impedeix l’acció legislativa i només cal preguntar als independentistes catalans, els quals ja ens van advertir que no serien els únics enfront de tot el discurs de la progressia mediàtica que ho justificava.
La mateixa progressia mediàtica que es va escandalitzar perquè Irene Montero va criticar el masclisme que hi ha a la judicatura, perquè resulta que aprovar una oposició a jutge et converteix en un ésser absolut infal·lible i totalment imparcial.
Ara, eixa progressia parla obertament de colp d’estat i de dreta judicial i mediàtica, i s’adona que Feijóo no té res de moderat i demòcrata. «A buenas horas mangas verdes».
Tots aquests fets haurien de servir per a aconseguir la unitat dels demòcrates espanyols, però també el suport de les organitzacions independentistes. No només perquè són les millors aliades que té el republicanisme espanyol, sinó perquè fa falta un independentisme fort amb un gran suport internacional, que no trobarà a Occident, ja que no s’enfrontaran a un membre del club i molt menys després de donar suport a l’OTAN i al règim nazi d’Ucraïna; que mobilitze a un electorat que no se sent espanyol però sí demòcrata; i que en cas que els republicans fracassen, es convertirà en l’última esperança dels que volem viure en un Estat mínimament democràtic i decent propi del s. XXI. Així, per a mi, gent com Gabriel Rufián, Maria Dantas, Maria Pérez Company, Josep Barberà, Lluís Apesteguia, Mireia Vehí, Oskar Matute, Mertxe Aizpurúa, Arnaldo Otegi, Aitor Esteban, Carles Puigdemont, Ana Pontón, etc., no han de ser vistos com a rivals polítics sinó com a companyes i companys de trinxera.
I la UE, eixa meravellosa organització nascuda de l’antifeixisme i defensora de la democràcia junt amb els EUA, què ha dit? Que ambdues parts han de respectar les normes nacionals, que no pot opinar sobre decisions judicials i que estaran pendents dels pròxims successos. És a dir, equipara criminals i víctimes. Ni feixistes ni antifeixistes. Patètic. Que ho diga al TC i a la dreta espanyola que fa anys que no compleixen la Constitució espanyola perquè no volen perdre el poder judicial ni reconèixer la seua derrota electoral.
Una dreta que s’ha oposat constantment a qualsevol avanç social i democràtic, que des del s. XIX fins al 1923 va utilitzar tots els mitjans possibles per a conservar el poder i que va donar el seu suport a un colp d’estat al 1936 contra el règim legítim republicà (legítim des de l’11 de febrer del 1873, quan el Congrés i el Senat, constituïts com a Assemblea Nacional, van proclamar la República per 258 vots contra 32) amb l’ajuda dels nazi-feixistes.
De fet, la dreta espanyola actual procedeix, per una part, d’AliançaPopular, fundada per 7 exministres franquistes (ara com a PP, el partit més corrupte d’Europa); i, per altra part, de Fuerza Nueva i altres grupuscles feixistes (ara concentrats en Vox, finançat pels grans poders econòmics i organitzacions d’ultradreta) que es van oposar des del principi a la Constitució «per anticatòlica i antiespanyola».
I per descomptat, aquesta dreta ha comptat sempre amb el suport de la monarquia borbònica, dels poders econòmics, del poder judicial i de la immensa majoria de mitjans de comunicació.
I quant a Cs, mai ha estat molt clar com s’ha finançat, però tot apunta a l’Ibex-35 que ha decidit retirar els diners.
Aquesta dreta, junt amb els socialdemòcrates europeus que estan implicats en el Qatargate i els socialistes espanyols que es neguen a investigar el Catalangate i les morts a Melilla, són els que controlen la UE.
Una UE que no pot parlar de res sobre Espanya: Ni sobre la violència policial i posterior repressió de l’1-O, ni sobre els anteriors vets del Constitucional al Parlament de Catalunya, ni sobre els innumerables casos de lawfare contra Podemos i un llarg etcètera, però sí que pot fins i tot sancionar països de fora de la UE. Algú em pot recordar per a què serveix la UE, a part d’actuar com a colònia militar dels EUA i de serf dels poderosos?
Per acabar, el govern espanyol i els seus socis parlamentaris presentaran una proposició de llei amb el mateix contingut que l’anterior reforma per a superar el bloqueig del poder judicial.
No obstant això, soc de l’opinió de Pablo Iglesias. Algú creu que per ser una PL el TC no farà res i els jutges conservadors deixaran que el PP, que és el que els va posar allí, perda el poder judicial? Si algú realment pensa açò, o peca d’ingenu o encara no coneix realment l’Estat espanyol. És més, juristes de prestigi com Martín Pallín i Pérez Royo opinen que aquests jutges han comés un delicte de prevaricació, però evidentment cap fiscal els processarà.
El que cal fer és modificar les majories del CGPJ, però el PSOE es nega a fer-ho perquè a Brussel·les no els agrada. El mateix Iglesias ho explica ací.
I si el PSOE continua rebutjant-ho i el TC torna a impedir la votació, el poder legislatiu hauria de continuar el seu camí enfront d’una acció il·legal d’un òrgan il·legítim controlat per un PP corrupte i antidemocràtic. En eixe moment, el règim es desprestigiarà encara més i tindrem enfrontats, per un costat, al Parlament representant a la sobirania popular; i, per altre, al poder judicial representant els reaccionaris i els grans poders econòmics.
La qüestió és: els partits progressistes, inclòs el PSOE, tindran valor per a fer-ho?
