Un tema curiós és el del debat que han provocat alguns polítics i periodistes sobre el subministrament de la segona dosi de vacuna als polítics que han obtingut la primera dosi de forma fraudulenta.
Mentre escoltem atònits al consejero andalús aclarint allò del ‘culillo’ que ha costat desenes de milers de dosis -poca broma! -, es posa el focus en el malbaratament d’estes desenes de dosis. No seran desenes, segur.
I heus ací, que entropessen opinions enfrontades. Per una banda, tenim els que creuen que la segona dosi que (no) correspondria a estos senyors s’hauria d’usar en ciutadans més necessitats. Per altra banda, estan els que creuen que així es desaprofitaria la primera dosi cisada i, per això, convé vacunar-los.
Un debat “interessadíssim” més que interessant. Fins i tot sent del PP i del PSOE alhora entendria que tocaria debatre si la suspensió de militància dels alcaldes descarats és suficient o cal una segona ‘vacuna’ i exigir-los la dimissió. Este hauria de ser el debat que ens furten, com qui cisa una xeringa.
La vicepresidenta Mónica Oltra ha entrat al joc del debat innecessari, al meu parer, sobre la segona dosi i, este cap de setmana, li ha replicat el portaveu del PSOE, Manolo Mata des de la seua tribuna virtual.
Oltra està en el punt de mira. Va ser l’únic càrrec del Consell amb una opinió valenta i encertada sobre el que calia fer en Nadal. La resta -companys inclosos- van optar per salvar la festa com fora. Ara, uns no li perdonen aquelles declaracions desmarcant-se de la decisió o falta de decisió del Consell. Altres, treuen pit a les xarxes tirant mà de l’hemeroteca que no de l’arxiu.
És un fet massa conegut que quan esta dona mostra valentia desmarcant-se, li va bé. I pensaria que ens va bé a tots, independentment de les diferències ideològiques, però un es fa vell veient mostres de valentia. Mostres.
No reivindicaré jo una vicepresidenta amb una samarreta estampada amb una xeringa barrada demanant dimissions. Però bo seria que algú del Consell entenguera que no són les dosis perdudes el que ens remou l’ànima i actuara diferent.
La indignació i el debat sobre els fets i què pretén furtar-nos la partitocràcia, gira al voltant de l’ètica dels responsables públics. No desviem l’atenció amb piulades sobre l’aprofitament de desenes de dosis. És de dimissions i expedients disciplinaris del que toca parlar.
Desenes? Poc m’estranyaria que, com ha passat en altres episodis de corrupció, estes alcaldies foren només la punteta de l’iceberg. Tampoc em sorprendria que no acabara ningú sancionat mentre sembla que salvem la democràcia debatint si els punxem.
La pandèmia acabarà algun dia però nosaltres continuarem amb governants que mai saben dir No quan toca. Sonarà per enèsima vegada la cançó del “i tu més”. Tornaran a fer mostres de regeneració democràtica uns i altres. I, amb tota una Conselleria de Transparència, Bon Govern i altres menesters, mai sabrem quanta gent del sector públic ha tirat mà de contactes o ha buscat els parents per cisar la salut al més necessitats en esta primera vacunació.
No sé de quin canvi parlarem a les futures generacions; hi ha coses que ni la Covid les canviarà.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
