Sembla que les efemèrides, commemoracions o celebracions de caràcter universal –i més si són de futbol– aprofiten per tapar, per a amagar moltes coses que han ajudat, que han fet possible que l’esdeveniment en qüestió, siga possible. Tota la parafernàlia que envolta l’afer, carregat (sobrecarregat diríem millor) d’allò tou i banal, ¿qui no ens diu a nosaltres que en el fons el que volen és amagar com s’ha aconseguit tot aquell muntatge?
Potser molt pocs recorden, com la FIFA, la Federació Internacional de Futbol, va concedir, ara fa dotze anys, l’organització de semblant esdeveniment al famós emirat àrab. Si han estat més just o menys els procediments que s’han fet servir, tant per a adjudicar-la al país, com els que aquest ha fet servir per arribar al dia de la inauguració del Campionat Mundial de Futbol, és una qüestió que no massa països s’hi van plantejar o van retre-li a Qatar si és que alguna cosa han advertit. La força tan arrabassadora i narcotitzant de l’esport de què estem tractant; Sa Majestat el Futbol, fa que permeta cometre moltes irregularitats que no tindran cap denúncia o enfrontament. El tàndem futbol i nació és un binomi perfecte, que els encarregats de treure-li el suc ja treballen amb experiència i tanmateix tampoc cal que s’esmercen massa perquè la maquineta ja va ben engreixada.
Farem memòria, ara i ací, que fa 12 anys el president de la FIFA, responsable de l’elecció de Qatar, Josep Blatter, va ser inhabilitat per corrupció. Però, és que a més, també fou inhabilitat per corrupció el president de la UEFA, Michel Platini, al servei aleshores del president de la república francesa en aquell moment, Nicolas Sarkozy, també condemnat per corrupció. Pretenia que Qatar aconseguira el mundial i així el seu país obtindria inversions i la venda d’avions a l’emirat.
La impressionant xifra de 200.000 milions d’euros és la despesa que l’emirat qatarià ha amollat per a la realització de l’esdeveniment futbolístic. Xifra amb la qual pretén que la seua imatge internacional no s’assemble a la imatge que han difós alguns diaris d’àmbit internacional, els quals afirmen que al voltant de 6.500 treballadors procedents de diversos països, treballant en condicions infrahumanes per excés de calor, han mort construint els estadis del mundial.
Malgrat aquesta nefasta dada (i altres de semblants, que de segur que n’hi haurà, però que no podem manifestar per manca de d’informació fefaent) les autoritats islàmiques miraran de vendre una imatge de país modern i acollidor. No voldran sentir ni parlar de les malifetes que han practicat durant les obres de condicionament i construcció d’estadis, carreteres, habitatges i tot allò que cal per a un esdeveniment d’aquestes dimensions.
Tanmateix no poden evitar les xicotetes, però diverses i constants, mostres de disconformitat que a diari s’estan produint mentre s’està desenvolupant el mundial i que fan referència a alguns dels motius abans al·ludits o altres produïts pel desenvolupament del mundial.
Com que de drets humans als emirats no en saben (la FIFA abans d’organitzar aquest merder ja ho sabria, vaja!) el seguit de prohibicions pel que fa al vestit, salutacions, formes de menjar, begudes i més i més, està sorprenent a gran nombre d’aficionats i visitants d’arreu del món. La selecció d’Alemanya ja ha fet dues mostres públiques de rebuig contra la FIFA i l’Organització del mundial per no deixar-los portar el braçalet a favor de la comunitat LGTBI. I aquest col·lectiu és molt nombrós i important.
És una llàstima que vejam el món àrab amb distintes ulleres. Depèn de si és un xeic del petroli qatarià o un moro desvalgut que ha arribat amb una pastera i no sabem què fer-nos amb ell. Els dos són àrabs, els dos practicaran l’Islam.
Tots dos són dues persones dignes de respecte.
Tots dos cal que practiquen el respecte.
