Com sabem des de fa anys, el 25N és el Dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, data que es va instaurar com a conseqüència de l’assassinat en 1960 de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i M. Teresa) per la dictadura de R. Trujillo a la República Dominicana. Aquest dia, com qualsevol altre, és una oportunitat per a reflexionar en quin punt ens trobem com a societat.
Les violències exercides cap a les dones tenen diferents graus i es poden trobar a tot arreu. La que es reconeix ràpidament és el feminicidi, també la violència física o psicològica, així com la vicària, que són identificades fàcilment pel gruix de la societat. Tanmateix, n’hi ha altres maneres d’exercir-la com són la violència estructural, l’obstètrica, la sexual, la digital, la simbòlica, l’econòmica, l’administrativa, etc. Totes aquestes violències ens enreden dins una teranyina de la qual, en molts casos, és difícil d’escapar si no és amb ajuda. Ens cal, per tot això, un ensenyament compromès amb l’educació afectivo-sexual, bon tracte i amb perspectiva de gènere, que siga transversal a totes les matèries i nivells educatius, perquè les criatures i el jovent tinguen les ferramentes necessàries per a identificar qualsevol tipus de violència. Per tant, hem d’aplicar la llei i el currículum educatiu, això sí, amb professorat format en la matèria i capacitat per a fer-ho. No pot ser que als llibres de text, de qualsevol àrea o especialitat, els assoliments de les dones siguen gairebé invisibles, que l’alumnat no tinga referents femenins, diversos i propers en les assignatures que treballa, fet que provocarà una desigualtat evident. No pot ser que l’aprenentatge «afectiu»-sexual es realitze mitjançant canals no especialitzats en què les dones són objectes sexuals a qui es pot fer qualsevol cosa, perquè ens du a les cada vegada més freqüents manades. No pot ser que l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere siguen objecte de violència i assetjament als centres i fora d’aquests. No pot ser que es perpetuen rols caducs i sexistes que no ens permeten avançar socialment. Hem de lluitar cada dia per assolir un model d’escola igualitària, lliure d’estereotips i de violències, capaç d’identificar i prevenir els conflictes, que promoga la cultura de pau, i ens cal fer-ho conjuntament, tota la comunitat educativa. Per això, és fonamental la coeducació, per formar persones crítiques, socialment compromeses i amb un sentit de l’equitat i la justícia clar.
Des d’Escola Valenciana actuem per aconseguir una escola, i una societat, més justa, integradora i igualitària. Els últims anys i mitjançant la Comissió d’Igualtat, hem anat desenvolupant accions que ens estan ajudant a millorar tant internament com externament, cas del Pla d’Igualtat de l’entitat, però també treballem per garantir processos paritaris en els projectes i activitats que duem a terme. A més a més, des d’Escola Valenciana hem facilitat als centres educatius arreu del País Valencià tallers coeducatius (més de cent en 2022), a banda participar en manifestacions, taules redones, campanyes en xarxes socials, etc. El proper dijous, 1 de desembre, hem coorganitzat l’acte «Biblioteques humanes» amb les companyes de l’Associació Alanna i resilients de la violència de gènere a Burjassot, en ca Bassot. Aquesta és una oportunitat per a escoltar veus, aprendre de les experiències i visibilitatzar recursos i possibilitats de canvi.
Encara ens queda camí per a desarmar les violències masclistes, però cal seguir avant, juntes.
