Ciència i memòria, per la qualitat democràtica

Fa cosa de dos anys, per fi prenia forma un projecte tan ambiciós com innovador. Reunions amb el CSIC, Institut de Biomedicina de València, consultes al IIS La Fe, estudis comparatius amb la resta de comunitats autònomes... Finalment seria un projecte d’investigació promogut per la Conselleria de Qualitat Democràtica amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) per una banda, mitjançant el servei de seqüenciació i bioinformàtica i amb el de Biobanc, i per l’altra, amb la Universitat de València, a través del seus departaments d’Història Contemporània i d’Anatomia i Embriologia Humana. Una col·laboració multidisciplinària i entre institucions públiques amb un únic objectiu: la millora de les taxes d’identificació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, i l’inici dels treballs per a tindre el banc públic d’ADN tan anhelat, com necessari.

La revisió de la literatura científica ens mostrava que en la identificació de les víctimes de la guerra civil i del franquisme els resultats finals són limitats per diversos factors. En investigacions recents dutes a terme per la Universitat del País Basc/EHU, s'ha determinat que s'aconsegueix assignar un perfil genètic a un 85,7% de les restes òssies, però només un 34,52% de les restes es poden associar a familiars que han expressat interès en l'exhumació. Aquesta circumstància s'explica principalment per la dificultat de localitzar els familiars vius per identificar les víctimes a causa del llarg temps transcorregut des de la fi del conflicte, i la manca d'informació sobre la identitat de les restes exhumades ja que en aquest període les víctimes es van dispersar per tot l’Estat, en una tàctica més de repressió per tal d'evitar la seua recuperació posterior. En cas dels «nadons robats», la difícil tasca de contextualitzar les veritables identitats de progenitors i descendents a l'hospital de naixement en dificulta la filiació.

Per tant, d’una manera ràpida es podia concloure que actualment hi ha un 14,3% de pèrdues a causa de les tècniques genètiques i un 65,48% de pèrdues imputables a l'associació entre mostres post-morten i les mostres fresques dels familiars. En total i de manera potencial hi ha un marge de millora en el projecte de recerca fins al 79,78% entre tots els factors que participen de manera multidisciplinària en la identificació de víctimes exhumades de fosses comunes.

En definitiva, per a la correcta identificació de les víctimes tan importants resulten les tècniques genètiques utilitzades, les condicions de conservació i neteja de les restes òssies, la selecció mateixa de les mostres a examinar amb més quantitat de material genètic i menor deteriorament, així com la recopilació de dades significatives dels presumptes familiars i la ubicació temporo-espacial per assignar de manera preliminar els subjectes dubtats i sotmetre'ls al contrast.

Per això, i per raons d'interès públic reconegut per llei i pel que fa a l'anàlisi genètica calia contemplar altres tècniques d'extracció i amplificació de l’ADN com la seqüenciació massiva del genoma que suposa trencar la barrera de la cost-eficàcia per centrar-se en l'obtenció dels millors resultats amb l’estat de coneixement actual. Una estratègia molt important també tenint en compte el precari estat de conservació dels cossos que porten tantes dècades sota terra inclús amb capes de calç a sobre, a mode de penitència perpètua, que han degradat encara més el material genètic.

En l’actualitat, la tècnica més emprada està basada en l’obtenció de perfils genètics a partir de fragments curts de l’ADN per la seua simplicitat però alhora també té limitacions que l’ús de tècniques basades en la seqüenciació massiva, recentment aplicades en l’àmbit de la ciència forense, permet salvar-les i obtindre més marcadors genètics i fer anàlisis simultànies que també poden millorar els temps necessaris, una qüestió vital quan parlem d’unes generacions que porten dècades esperant este moment.

Actualment i després d’un procés de preparació d’equips, ja comencem a disposar de resultats positius que milloren resultats anteriors en casos de dobles identificacions que en un primer moment havien resultat infructuoses. Resultats després d’un intens i metòdic treball en equip entre forenses, genetistes i d’història per a completar les llacunes en el procés d’identificació, i esta és la clau que ens fa ser capdavanters a tot l’Estat. Es tracta, per tant, d’un projecte innovador en tècniques, que permet ampliar i millorar l’estat del coneixement actual per a la seua validació que podrà ser aplicat per altres equips arreu del món, però també es un projecte fonamentalment humà, de tancament de ferides i de recuperació d’aquells adeus que no van ser possibles.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.