L’aventura del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés

En la dècada dels seixanta del segle XX es van generar canvis en el camp de l’art. Al País Valencià destaquen alguns noms i col·lectius que pretenien renovar, o innovar; podem citar com a exemples personals Genovés o Sempere, i en el cas dels grups, Parpalló i Estampa Popular. A principis dels setanta la creació del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés representà una fita molt important, cal recordar com el crític Vicent Aguilera Cerní va ser el principal impulsor de la creació del centre. Les primeres passes van ser: aconseguir un nombre d’artistes suficient per constituir un primer fons d’obres i un ampli grup per recuperar la part alta del poble, la implicació de l’ajuntament de Vilafamés, i tindre un edifici disponible per ubicar el museu. He emprat la paraula «aventura», ja que parlem d’un poble menut, en procés de despoblament i sense recursos. La veritat és que va estar una autèntica aventura.

Aviat un ampli nombre d’artistes i gent amant de l’art es van sumar a la idea. Llavors, compràrem cases que estaven tancades i abandonades al nucli antic, amb moltes dificultats, com eren la manca d’instal·lacions i subministrament d’aigua en alguns casos, i que tampoc hi havia professionals de la construcció, i encetarem la rehabilitació de les cases. L’alcalde, Vicent Benet, se sumà a l’aventura des del principi i es va encarregar d’anar de despatx en despatx demanant ajudes, amb el resultat que la Diputació de Castelló comprà el Palau del Batlle, un edifici gòtic senyorial per cedir-lo a l’ajuntament amb la finalitat d’instal·lar el Museu. Per la seua banda, els artistes van cedir temporalment obres en forma de dipòsit. Al final del 1972, fa ara 50 anys, es feu una primera exposició, tot esperant el final de les obres. Des d’aleshores la situació ha estat la consolidació de l’actual Museu, que ara porta el nom de Vicente Aguilera Cerni, amb prop d’un miler d’obres cedides per artistes de moltes part del món. Així, el Museu ha estat el motor de la recuperació del poble i especialment del seu nucli antic, el qual des del 2006 és Bé d’Interès Cultural per l’encant de la trama i l’arquitectura popular.

El Museu disposa d’un Centre Internacional d’Investigació, celebra exposicions temporals en molts pobles de les comarques valencianes, conserva obres de reputats artistes valencians, tant abstractes com realistes, i cal dir que al voltant de 400 estan penjades i la resta al magatzem. El Museu fa exposicions temporals i múltiples activitats i edita una revista internacional. Darrerament, s’ha inaugurat la Sala Quatre Cantons, després de la seua restauració, un immoble igualment de valor patrimonial dedicat a usos culturals i que als murs té obres d’art del Museu. Hi ha visites guiades i està obert al públic durant tota la setmana a excepció del dilluns. Anualment, hi ha prop de 15.000 visites, la qual cosa és remarcable en una població menuda com és Vilafamés. Aquest és un exemple de com la conservació del patrimoni i la vida cultural són dos elements que estan relacionats.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.