Fa unes setmanes estava prenent alguna cosa amb una persona molt estimada per mi; una persona que sempre s’havia considerat d’esquerres i que havia demostrat posseir un pensament crític bastant desenvolupat. Durant la conversa, vaig patir una desagradable sorpresa, però, sobretot, una enorme preocupació quan la vaig escoltar recitar de dalt a baix l’argumentari que la dreta i l’extrema dreta empren a l’hora de generar i estendre la crispació social.
Els dos argumentes central eren: «Ens tancaren sense motius durant la COVID, tot limitant els nostres drets». No va servir de res que li explicara que això no va ser una qüestió específica del nostre país, atés que es va produir d’una manera global, no només a tot Europa.
L’altre argument es resumeix en «les coses estan molt malament» així en general. I ho deia una persona que té una pensió garantida i amb fills que han accedit en els darrers anys a bons llocs de treball a l’Administració. Fruit d’un gran esforç, sí, però perquè la possibilitat existia. Durant molt anys l’accés a l’administració en condicions d’igualtat, mèrit i capacitat era residual. Ara és una realitat. De fet, l’atur s’ha reduït a la meitat des del 2015.
Este exemple mostra una terrible realitat: de vegades la gent assumeix veritats independentment que xoquen amb la realitat, fins i tot amb la més personal i íntima.
Observe amb molta preocupació com vivim en una societat que assumeix la mentida, la injúria, la calúmnia i la difamació d’una forma natural. Començar una campanya contra una decisió, un partit o una persona és la cosa més fàcil del món. Sobretot, per als que han assumit estes estratègies com a base de la seua acció política, per absència d’una proposta política mínimament constructiva o perquè és tan espúria que s’ha de disfressar amb cortines de fum.
Però, el problema no és només que estes estratègies es duguen a terme. El problema és la quantitat -i la qualitat- de les persones que les accepten i les assumeixen.
Este joc brut de l’extrema dreta no es nou: és el del feixisme, que ja va dissenyar Goebbels i que tants altres han fet servir amb més o menys encert o efectivitat: «Una mentida mil vegades repetida es converteix en una veritat. Si no pots desmentir les males notícies, inventa-te’n d’altres que distraguen l’atenció. Silenciar les qüestions sobre les quals no tens arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari, també contraprogramant amb l’ajuda de mitjans de comunicació afins». Estes són algunes de les seues consignes que aplicaren en el passat i apliquen, ara amb el reforç de les xarxes socials, de forma contundent.
Sense un pensament crític, sense persones amb una actitud objectiva i amb voluntat de contrastar les mentides, la societat serà cada vegada pitjor, una societat on triomfe el feixisme enfront de la democràcia, la mediocritat enfront de l’excel·lència, la covardia enfront de la valentia, els interessos espuris enfront dels interessos generals…
Per això, caldrà estar sempre a l’aguait, a qualsevol espai. I això no és fàcil amb una realitat on l’individualisme està més que fomentat i implantat. No és fàcil la batalla per un món millor. Però, alguns i algunes ens mantenim en la lluita per a fer-ho possible.
Perquè com deia Julio Anguita: «No em fa por el soroll del poder; em fa por el silenci del poble».
