L’espantada d’en Feijóo, trencant les negociacions per renovar els òrgans del poder judicial, era d’esperar i fa bones les paraules d’en Góngora –don Luis de Góngora Argote, màxim representant del culteranisme, a la Història de la Literatura-, que seguien:… «por flautas». Doncs això: calia seguir burxant, per trobar alguna excusa -ara és l’intent d’en Sànchez d’homologar la jurisprudència postfranquista envers la sedició, a la dels països democràtics de la UE-, per tal de «conservar» les majories en aquells organismes i seguir assetjant al govern legítim -i esperem que amb vocació de continuïtat quatre anys més- d’Espanya.
Els del PP s’encaboten en seguir exhibint-se com la dreta rància i predemocràtica que són, en lloc d’acceptar que els temps han canviat, no molt però han canviat. I cal «comportar-se».
