Fora de temporada

De vegades, sense saber com ni per què, acabes en llocs que no estaven marcats en el teu full de ruta, però que tenen preparades sorpreses ben agradables. Les circumstàncies que conflueixen en un moment donat et porten l'oportunitat de descobrir racons que no havien estat mai entre les teues prioritats, bé per desconeixement, per proximitat o ves a saber per quin motiu. També eixes circumstàncies t'aboquen a fer altres descobriments i, fins i tot, a afegir-los al teu llistat d'imprescindibles, com ara: viatjar sempre fora de temporada. Un plaer com pocs que et reconcilia amb el turisme i et fa veure que és possible gaudir de tot allò que poden oferir-te les destinacions en silenci, sense presses, sense cues i sense recorreguts teledirigits. Amb tu com a única administradora del teu temps i les teues apetències.

Una oportunitat fantàstica per a parar-te a observar el dia a dia real dels llocs i a escoltar les converses entre els autòctons que reflecteixen les preocupacions del carrer. Una oportunitat, també, per a deixar-te sorprendre per la inventiva local que s'amaga darrere d'un simple anunci de «se venden gamusinos» repetit en aparadors diversos dels comerços a una banda i l’altra del carrer, que t'obliga a preguntar encara que només siga per revelar d'una vegada que s'amaga realment darrere d'un dels grans misteris de la teua infantesa.

I com no, una oportunitat per a gaudir també de la gastronomia i els bons vins de la zona, indicatiu en part que, amb l'edat, els plaers dels viatges estan en altre lloc i que els anys ens fan, no sé si més exigents, però sí un punt més sibarites. Tal volta no fins arribar a reclamar llençols de seda per a qualsevol festival eròtic-festiu que puga sorgir, però sí per a considerar aquells encontres amb el fre de mà com a tercer en discòrdia com a part de la prehistòria.

Definitivament, els anys ens fan molt més receptius a la bona vida però, al mateix temps, per les exigències del que ens envolta, ens entestem a camuflar-los, no sempre de manera encertada. Afortunadament, en estar instal·lats en el mode viatge, sempre ens queden les ulleres de sol i els plànols amb panoràmica per a dissimular els anys quan comencen a pesar. Amb diferència, són més agraïts a l'hora de tractar de no deixar testimoni de l'edat que els primers plànols, canalles a més no poder.

Tot sense deixar de costat que amb l'edat viatjar també és enyorar les bledes, el bròcoli o les pomes. Productes que, com Llàtzer, als tres o quatre dies fora de casa ressusciten en el teu pensament i comencen a circular lliurement per allà, just quan eres conscient que t'has tret, amb matrícula d'honor, el títol en l'especialitat de degustació de postres de xocolate i eres capaç de fer-li mala cara a tot un senyor brownie acompanyat de la seua temptadora guarnició de gelat de vainilla. No ho hagueres cregut mai, però sí, passa, i és en eixe instant quan mires amb nostàlgia cap al verd d'un bon plat de bledes comboiades únicament i exclusivament per un got d'aigua. Ja ni tan sols et pares a pensar si la vols natural o freda, només que siga aigua.

Viatjar fora de temporada és un plaer a tenir en compte, com sempre ho és disfressar de cap de setmana una setmana normal i corrent. Disfressar l'edat cada vegada comença a ser més complicat i hi ha més senyals que s'entesten a donar fe que els anys passen, però continuar compaginant bledes i xocolate no deixa de ser símptoma que tot entra dins del previst i que cal continuar traient-li tot el suc al que ens envolta en tant que nosaltres sí que som de temporada.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.