El dia 1 d’octubre, dissabte, mon pare va ingressar a l’Hospital de la Plana per un atac d’apendicitis. Al dia següent el van operar. Mon pare té ara 93 anys (el mes que ve en farà 94). El cirurgià encarregat de la intervenció va comentar, amb un punt d’admiració, que no li havia extirpat mai l’apèndix a una persona de tanta edat. Tot va anar bé i el dia 7, divendres, li van donar l’alta.
Naturalment, l’han obligat a quedar-se uns dies a casa en repòs. Això pot semblar normal, però és que mon pare no és dels d’estar a casa. Fins el dia que el van ingressar, el seu costum era alçar-se cada matí, agafar el seu cotxe i anar-se’n a l’hort. I això cada jornada, excepte quan plovia. Coneixent-lo, estic segur que ara està desitjant reprendre el seu hàbit diari. Es va deixar una part de les vint fanecades que gestiona sense apuntalar, així que eixa és la faena que l’espera. Té algunes dolències acumulades –l’edat no perdona-, però és autònom i segueix fent la vida que vol, acompanyat per ma mare. I per molts anys.
El que voldria expressar ací és l’extrema eficiència i professionalitat amb què mon pare i la família vam ser tractats a l’Hospital de la Plana. De fet ja hi vam ser fa uns anys amb ma mare, que havia tingut un problema amb la vesícula. El tracte va ser també correctíssim i molt eficaç. Com que l’havien d’operar i era agost, amb gran part del personal de vacances, la van derivar a l’IMED de València, a l’avinguda de les Corts Valencianes. És un centre privat de què tampoc puc dir res negatiu. El tracte va ser correcte i professional.
L’Hospital de la Plana es va fundar a l’octubre de l’any 2.000. Actualment cobreix amb la seua atenció una població de quasi 200.000 ciutadans. Hi disposa de 258 llits. Per l’experiència que n’he tingut, és un centre públic molt ben gestionat, amb un personal diligent i resolutiu. No sé si és notícia que una peça de l’engranatge de la sanitat pública siga així. De vegades se senten comentaris sobre llistes d’espera o experiències negatives en aquest o en altres centres. Personalment no en tinc cap queixa. Si la tinguera, l’expressaria sense embuts.
Des de fa un temps la polèmica sobre els impostos enverina el debat públic espanyol. A grans trets, la dreta vol abaixar-los (sobretot als rics) i l’esquerra vol mantenir-los o apujar-los (sobretot als rics). Sincerament, em sembla un debat absolutament estúpid. No conec ningú a qui li agrade pagar impostos (ni pagar res en general: el que voldríem tots sempre i a tothora és cobrar…). Però sense taxes, com es mantindria i funcionaria un centre com l’Hospital de la Plana? L’alternativa seria (amb els diners «a la butxaca dels ciutadans») que, si has passat –com mon pare- una setmana ingressat, al final de l’estada et passen la factura. Quant pot costar un dia d’hospitalització, atés constantment per metge(sse)s i infermer(e)s? Mil euros al dia? Amb la seua pensió, més la xavalla que li deixa la venda de les taronges, mon pare no hauria pogut pagar ni el preu d’un dia d’hospitalització…
Els amics de la corba de Laffer i d’altres contalles infantils haurien d’explicar, si no paguem impostos, com es mantenen els serveis públics. Perquè d’on no hi ha, no es pot traure. Que m’expliquen les alternatives: com no hi hauria escoles públiques, caldria pagar centres privats caríssims o professors particulars i examinar els xiquets per lliure, com es feia abans; com no hi hauria policia (qui els paga?), si hi ha delinqüència caldrà formar patrulles de veïns armats, i proclamar la llei del més fort; com no hi hauria carreteres noves ni es podrien mantindre les ja construïdes…
La cursa per abaixar impostos (sobretot als rics) és una cursa de bojos i imbècils. Els qui no som milionaris només hi tenim les de perdre. Però ara vés i explica-li això a un tipus que veu Antena 3 o Tele 5 i els tertulians li unflen el cap explicant-li que «l’Estat ens roba» (sic)…
Jo, quan vaig a un hospital, vull que funcione i no escatime en atencions. La resta són bajanades per a incauts.
