Un any més tornem a tindre al davant el 9 d’Octubre, data simbòlica del naixement del Poble Valencià, rememorant l’entrada del rei en Jaume a la ciutat de València el 1238.
Aquesta data per a nosaltres té raó de ser si fugim de la superficialitat folklòrica, de la concepció buida i tòpica de les dretes i, en canvi, l’entenem amb un sentit reivindicatiu d’una història i un present que té en el seu poble i la seua cultura el seu sentit.
Considerant que estem en un any «fusterià», ara que es compleix el centenari del naixement de Joan Fuster, cal recordar aquella afirmació seua: «El País Valencià serà d’esquerres o no serà», i cal tindre clara la lluita pel nostre País, començant per la seua denominació (allò de la «comunidad» val per la de veïns), ja que eixe concepte incorpora la idea de lluita per una societat progressista i, més clarament, d’esquerres, mirant de guanyar l’hegemonia cultural dels valors republicans, democràtics i feministes.
La idea que la dreta i la ultradreta tenen del que ells diuen «Comunidad Valenciana» implica simplement una defensa de les tradicions més superficials, de «lo nuestro», entenent-ho com un concepte que mai no ha inclòs la defensa de la llengua, ni molt menys de la idea que la nostra història està lligada al fet d’haver crescut com a poble amb uns furs propis, eixos que ens varen regir des de l’entrada del rei en Jaume fins a la desfeta d’Almansa, el 1707, quan es van imposar a casa nostra la monarquia borbònica absolutista i excloent de tot allò que no fora en favor de Castella.
A nosaltres, i més ara després d’haver viscut més de dos anys d’una pandèmia a escala mundial i estant enfront d’una crisi climàtica i geopolítica sense precedents, que ha fet que l’economia i els drets socials estiguen a la baixa, no ens queda altra que reivindicar un rellançament del nostre teixit productiu, de la nostra economia entesa en termes de proximitat, sostenible i amb un just repartiment de la riquesa, amb uns impostos justos que carreguen més a qui més té i ajuden els de baix, que fins ara, sempre han sigut els qui més han hagut d’aportar.
La manca d’autonomia al País Valencià, lligada a l’infrafinançament i amb un deute que no para d’incrementar-se, afegit a la desfeta del PP de la corrupció i desmantellament de la cosa pública, ens ha deixat un territori desestructurat, i ens dificulta disposar dels nostres recursos en bé del poble. Així que, conscients que només el poble salva el poble, exigim la condonació del deute històric, exigim poder disposar dels nostres propis recursos per poder desenvolupar-nos amb un model econòmic que respecte el medi ambient, viable i amb futur per al territori i per les persones, que no insistisca en un creixement indefinit ignorant dels límits de la natura tan propi d’un capitalisme esgotat. Sense respecte al medi, no hi ha un futur possible.
I quant a la nostra llengua i als nostres drets lingüístics, cal reivindicar, fomentar i treballar pel valencià al carrer i això suposa la seua normalització en qualsevol àmbit: a l’escola, al món de l’economia, a l’administració, a l’esport, a l’audiovisual i, especialment, als mitjans de comunicació, exigint la reciprocitat de la totalitat dels mitjans de comunicació a tot l’àmbit lingüístic de la nostra llengua.
El concepte de País Valencià inclou la necessitat de potenciar els serveis públics, dotant-los dels suficients mitjans, com a eina de lluita contra la seua privatització, que tant persegueix la dreta. Cal reforçar l’educació i la sanitat pública i universal, perquè són de la nostra competència i perquè garanteixen la qualitat de vida de valencians i valencianes amb igualtat i justícia.
Ara que hem complit 40 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, exigim el respecte a les nostres institucions i reivindiquem major autogovern per poder seguir «fent País» just i lliure.
Visca el 9 d’Octubre, Visca el País Valencià!
