El castell d’Ambra, a Pego (la Marina Alta), està situat sobre un tossal format pels contraforts septentrionals de la serra de Migdia. La fortalesa s’adapta perfectament a l’orografia abrupta i rocosa de la muntanya. És un conjunt de gran extensió, que ocupa el cim i part del vessant sud, amb un doble recinte emmurallat, dissenyat per albergar la població en cas de perill durant l’època musulmana, com era habitual.
Antics historiadors dataven la construcció entre els segles IX-XI, però les últimes investigacions i excavacions arqueològiques la daten de principis del segle XIII.
No va participar activament en la conquesta cristiana, però va tindre importància en les posteriors revoltes mudèjars capitanejades per al-Azraq. L’any 1268 se’n va fer càrrec Arnau de Romaní, a qui Jaume I va manar que hi romanguera una atzembla i deu homes.
Finalment, després d’estar en mans dels sarraïns durant tres anys, a partir del 1276 va començar a perdre importància militar. Sobretot, a partir del 1280, quan va nàixer la nova vila de Pego. Després de la segona carta de poblament (1286), concedida amb millors condicions que la primera (1279), van començar a arribar colons des de Barcelona que es van establir en la nova vila emmurallada sobre l’antiga alqueria d’Uxola.
Es troba en un relatiu bon estat, si tenim en compte la tasca d’abancalament per a cultius, l’erosió, i l’abandó ja des de fa segles.
