El 3 d’octubre del 1619, dues galeres de pirates barbarescs van atacar la Torre del Rei d’Orpesa (la Plana Alta). Per aquella època, a causa de les constants correries pirates, Orpesa (la Plana Alta) era un lloc de la costa completament despoblat. La vila estava a la vora de la mar, al costat del cap que porta el seu nom, i constituïa una referència fàcil per fer escala per part dels nord-africans, que no temien cap ofensiva des de terra, ja que era una zona deserta i poc vigilada.
La primitiva Torre del Rei data del 1413, quan va ser edificada per ordre de Ferran d’Antequera. Es va construir en aquest lloc per la posició privilegiada respecte a la resta de torres de guaita i poblacions de la Ribera de Cabanes, Alcossebre i Peníscola al nord i, al sud, el Grau de Castelló de la Plana i Almassora, així com les torres Colomera i la Corda. Aquesta ubicació obeeix al fet que el cap, que té moltes cales, era un indret idoni per amagar les naus corsàries que atacaven els vaixells en el seu pas per la zona.
Tanmateix, la talaia no va tindre massa èxit si tenim en compte els repetits atacs produïts en tota l’àrea. Les incursions partien sobretot de les illes Columbretes, situades a unes 28 milles de la costa, de manera que les goletes pirates podien atracar de matinada a l’abric d’una cala situada al NE, i des d’allà efectuar assalts a trenc d’alba amb total impunitat.
La necessitat de protegir Orpesa va sorgir pels atacs de finals de segle XIII: l’assalt del 1397 a Torreblanca i l’enfonsament d’una nau valenciana (a principis del XIV) enfront de les costes d’Orpesa, va fer que Guillen Francolí -en nom de Jofre de Thous, senyor d’Orpesa- demanara al primer rei aragonés de la dinastia Trastàmara, Ferran I d’Antequera, la construcció d’una torre de defensa costanera. Una construcció que es va acabar el 1428 i va ser ampliada el 1534 a càrrec del noble català Joan Cervelló.
El 7 de juny del 1534 va tindre lloc un destructiu atac per part del pirata Barba-rossa, que va desembarcar al cap d’Orpesa i va arribar a apoderar-se de la Torre de Rei, de la vila i del castell, i va arrasar a continuació els camps propers per sembrar el terror entre els seus habitants. La defensa va ser tan desastrosa que gran part dels membres de la guarnició van acabar presos dels turcs. Va ser precisament a causa d’aquest colp quan es va proposar el projecte de formar un exèrcit regular. El projecte va quedar en res, a causa de l’abundant desemborsament que era necessari fer, però almenys va servir per emprendre la construcció d’altres estructures defensives a Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana. Aquesta última vila havia patit al costat d’Orpesa un cruel atac el 1519, quan 13 vaixells corsaris es van acostar fins a la costa aprofitant la inexistència de torre de guaita i es van emportar presos alguns veïns.
Una vegada més les reformes efectuades per Cervelló no van tindre cap efecte, i aquesta va ser la raó que la Torre de Rei arribara a ser una de les més fortificades i vigilades al llarg de les següents dècades.
El nou baró d’Orpesa, Pere Cervelló, fill de Joan, la va vendre a Felip II el 1569, l’any en què el rei va enviar els seus oficials a prendre possessió de la construcció, que va passar a denominar-se Torre del Rei. En la Carta Pobla atorgada a Orpesa el 1589, ja es va preveure donar seguretat contra els atacs pirates, comprometent-se a col·locar una peça d’artilleria per cada posició defensiva i obligant els pobladors a tindre-ho tot a punt.
Però armar el sistema defensiu de les torres de guaita no va poder evitar l’assalt de dues galeres turques fortament proveïdes a Orpesa aquell 3 d’octubre del 1619. Un assalt violent que va tindre com a resultat nombrosos morts i captius, a més d’una vila saquejada i incendiada per complet. No eren bons temps per a la vida en primera línia de platja.
Fonts: Josep Lluís Romero, «La historia de Orpesa desde sus torres vigía», Levante-EMV, 2009 / «Corsaris a Orpesa. La vida quotidiana dels captius cristians», Castelló en ruta cultural /
