Escola Valenciana ha celebrat un acte a la ciutat d’Alacant que ha servit com a tret d’eixida del nou curs acadèmic tot just acabat d’estrenar. Amb un any ple de reptes a nivell educatiu, i tot condicionat pel pròxim període electoral, l’entitat ha volgut defensar els seus principis i escoltar Reis Gallego, la convidada més destacada en l’acte.
La intervenció la iniciava Marisol Pinilla, presidenta de La Cívica – Escola Valenciana de l’Alacantí, que anunciava les activitats que l’entitat portarà a terme enguany i que donava pas a Ignasi Carbonell, assessor del Servei d’Educació Plurilingüe de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. Carbonell, al seu torn, presentava Reis Gallego, directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, depenent de la Conselleria d’Educació, qui més ha parlat durant l’acte.
Gallego reivindicava la presència de la Conselleria en les Trobades impulsades per Escola Valenciana per a dinamitzar el valencià, i explicava les propostes d’aquest departament en termes de plurilingüisme i pluriculturalitat i com es pretén avançar per dotar l’escola d’aquests atributs.
Admetent la diversitat lingüística del País Valencià, Gallego explicava que el Projecte Lingüístic del Centre (PLC) de cada instal·lació educatiu serveix per a analitzar la realitat del centre, per a definir objectius propis i aspirar a la normalització lingüística. «El PLC és una oportunitat perquè els mestres es coordinen» en l’aprenentatge dels alumnes i poder millorar «la competència lingüística de l’alumnat i per a integrar, també, els alumnes nouvinguts, així com avançar en el pla de normalització lingüística».
El centre escolar, segons Gallego, ha de definir les necessitats dels alumnes nouvinguts per a donar-los suport a través de la coordinació entre docents. Com a exemple paradigmàtic parlava de l’arribada sobtada de xiquets ucraïnesos que fugien del seu país arran de la invasió russa. «Vam haver de tensionar els nostres recursos per a fer factible la benvinguda, i ens han donat l’enhorabona per l’actitud modèlica en l’acollida», celebrava. «Per a l’alumnat que arriba cada any tenim un protocol perquè l’alumnat conega la realitat lingüística valenciana, cosa que sovint desconeixen, i fem una acollida en positiu perquè l’alumnat no ho reba amb reticències». En aquest sentit, s’han definit un seguit de propostes didàctiques amb aquesta finalitat. També amb aquesta motivació es van nomenar els auxiliars de conversa, «una aposta decidida per la Conselleria» fins arribar a tindre com a mínim un auxiliar d’aquest tipus a cada centre.
Un altre element és el «portfoli europeu de les llengües», que permet treballar les llengües que es parlen als centres; com també el conveni amb Romania, amb cursos de llengua, cultura i civilització romanesa per a fomentar aquest aprenentatge relacionat amb tants alumnes procedents d’aquest país, amb la finalitat que «els alumnes també vegen que la seua cultura és benvinguda als centres escolars». La implicació del professorat, explicava Gallego, demostra que els professionals de l’educació s’estan sumant a aquestes iniciatives acollidores.
Pel que fa a les proves d’innovació, Gallego es referia als projectes de «foment d’intercanvi lingüístic», que tenen com a modalitat el de l’intercanvi entre centres valencianoparlants i castellanoparlants a través de trobades i activitats compartides. L’altra modalitat, «rapsodes», impulsa activitats culturals relacionades amb la música en centres d’ensenyament no universitari per a cohesionar alumnes amb realitats sociolingüístiques diferents a través de la coordinació entre centres i de la implicació de músics professionals. Dues modalitats que s’impulsaran des d’aquest mateix curs. Altres projectes com «escolarts», «l’escola canta», «l’escola dansa» o «l’escola fa ràdio» tenen aquesta mateixa finalitat.
Com a novetat d’aquest any, la directora general parlava de «l’escola fa teatre» com a proposta per als centres per a promoure la dramatúrgia entre alumnes per a reforçar, també, aquest vessant cohesionador a través de la llengua.
