Arriba la tercera edició d’«Els dies bons», d’Aina Fullana

La novel·la de l’autora de Manacor ha rebut el Premi València Alfons el Magnànim i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians

Bromera acaba de publicar la tercera edició en un any d’Els dies bons, d’Aina Fullana, una novel·la, ambientada a Mallorca en el passat recent, sobre com les drogues afecten la vida de les persones i trastoquen les seues trajectòries vitals, sense cap excés de dramatisme, però amb una concepció molt intensa de la força del destí.

L’obra narra «els efectes de la drogodependència discreta, allunyada dels baixos fons i la delinqüència. Una addicció en certa manera socialment acceptada. Una addicció igualment devastadora», assenyala Llúcia Casanova a La Veu dels Llibres. El protagonista, un ionqui dels que aparentment fan una vida normal, «és una força descontrolada de la natura, que puja i baixa com una muntanya russa, emocionalment i econòmica, i que arrossega tot el que l’envolta, especialment les persones que se l’estimen, que són absorbides amb ell cap a la inevitable degradació final», continua.

Gràcies a un joc subtil de veus narratives, que recreen hàbilment la llengua oral i mantenen un ritme ben bé cinematogràfic, coneixem la vida d’en Xavi, des de la seua infantesa a Manacor fins a la seua relació amb la Martina i la filla de tots dos, l’Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se tothora.

L’autora ha declarat: «Diria que allò que em va empényer a escriure Els dies bons va ser allò que em va empényer a començar a escriure i punt: la recerca d’un aixopluc en què descansar de l’angoixa d’existir, la persecució d’un sentit tot i que fora de la realitat. Crec que escriure és transformar en ficció no només les parts de mi que necessiten una abstersió, sinó també tots aquells jo que no existeixen i que es mereixen una oportunitat de fer-ho i un espai per conviure lliurement».

Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va estudiar llengua i literatura catalanes a la Universitat de les Illes Balears. Després d’un any dedicat a l’escriptura i els viatges, la pandèmia li va oferir l’oportunitat per enllestir el projecte literari que desenvolupava des del principi dels seus estudis universitaris. El resultat d’aquest itinerari creatiu, Els dies bons, ha merescut el Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa. També ha sigut reconeguda amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.