Molts lectors recordaran que, entre els anys 1982 i 1992, les institucions públiques i la ciutadania van tractar de convertir la Ciutat de València en punt d’encontre de les cultures del Mediterrani. Per eixa raó es van dissenyar tres espais: el cinematogràfic (amb la Mostra de Cinema), el literari (amb l’Encontre d’Escriptors), i el musical (amb la Trobada de Música). Posteriorment, aquesta iniciativa va quedar suspesa en l’aire per una decisió política lamentable. Però en 2012, després d’un llarg parèntesi de silenci forçat, l’Associació Ciutadana Mostra Viva del Mediterrani, juntament amb la Fundació ACM – Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes del Mediterrani- la va ressuscitar. Hui en dia, Mostra Viva es l’àgora multidisciplinar del Mediterrani on es desenvolupa, fins al 16 d’octubre, la literatura, les arts plàstiques i audiovisuals, l’aplec de dansa, el circ contemporani, el teatre al carrer, la gastronomia o les jornades sobre educació. Un diàleg multicultural d’on naixen noves idees i inspiracions entre les seixanta propostes procedents de quinze països. El lema, «creant ponts per la pau al Mediterrani», no és debades perquè el context geopolític actual és preocupant amb conflictes oberts en molts llocs, la crisi sanitària que encara estem superant i altres crisis planetàries que estan arribant, com l’alimentària, l’energètica o la climàtica. Amb aquest dibuix bàsic del desordre mundial que ens envolta, Mostra Viva agafa de la mà la ciutadania desitjant fortament la pau i bastint ponts a través de la bellesa, l’empatia i l’art. La Trobada de Música forma part d’aquesta mascletà cultural posant la banda sonora des de les ribes del Mediterrani.
L’edició de 2022 és, per tant, la commemoració de dues efemèrides: el desé aniversari de Mostra Viva des de la resurrecció, i els quaranta anys de la seua primera vida durant el segle passat. Per celebrar-ho, dissabte 24 de setembre, es va presentar una producció pròpia titulada, Darrereles petjades de Xarq al-Àndalus. Sense dubte, la cita més esperada que va omplir de gom a gom el Teatre El Musical situat al barri històric de pescadors, Cabanyal-Canyamelar. El cofundador d’Al Tall Manolo Miralles, nerviós i molt emocionat, va rebre l’encàrrec a finals del proppassat mes de maig i va treballar de valent, en un temps rècord, per tal de reproduir un concert mític que va tindre lloc l’any 1985. Versos de poetes valencians nascuts durant el període de la València musulmana, en els segles XI, XII i XIII, que van ser musicats per Al Tall en companyia d’un grup que venia del Marroc i es deia, Muluk el Hwa. Trenta-set anys més tard, en la Trobada de Música del Mediterrani s’ha rememorat aquell concert amb catorze músics actuals damunt l’escenari provinents de diversos mons: el jazz, la clàssica o la tradició, amb el grup Musicants (fundat per Manolo Miralles) i que tornarà a xafar l’escenari del mateix teatre, el dia 2 d’octubre, per a presentar el seu nou disc, La Mar de Vides. La veu de Rebeca Mut va fer tàndem amb el cantaor d’estil i dolçainer, Jacint Hernàndez, i trio amb Vicent Torrent. Aquest homenot va recordar els dies en què van conéixer les traduccions que Josep Piera havia fet de poetes que actualment s’estudien com a clàssics de la literatura àrab de tots els temps: Al Russafí i Ibn al Zaqaq de València, Ibn al Labanna de Dénia, Al Khafaja o Ibn Amira d’Alzira. «Autors nascuts a casa nostra que feia 900 anys havien deixat escrits uns versos que ens interpel·laven directament. Parlaven de les riuades, de l’amor, del vi, dels abusos dels governants o de la terra dels seus avantpassats que se’ls n’anava de les mans desesperadament».
En una de les Trobades de Música del Mediterrani, l’escriptor Juan Goytisolo va proposar que pararen atenció a un grup de Marràqueix, tot recordant que quan els almohades van ser expulsats de la Península Ibèrica alguns van emigrar a aquesta antiga ciutat imperial de l’oest del Marroc traslladant amb ells tota la cultura andalusí que barrejaren amb la música subsahariana, el gnawa, composta per ritmes espirituals islàmics africans. Muluk el Hwa fusionava eixes dos vessants culturals i Vicent Torrent i Manolo Miralles s’enamoraren de la força hipnòtica del gnawa i la dolçor melòdica de la tradició andalusina, i van decidir que havien de fer alguna cosa junts. I la feren. En el marc de les Trobades de Música del Mediterrani es va realitzar, fa vora 40 anys, aquell sensacional concert i van gravar un disc als Estudis Tabalet de Lluís Miquel Campos, coordinador de la Trobada. Molts dels espectadors del concert de dissabte hi van assisitir i tenen a casa aquell emblemàtic LP que s’ha reeditat recentment sense ús comercial, únicament com a valor patrimonial de la música mediterrània. La família de Mostra Viva va regalar al públic un record d’aquell mític treball discogràfic, el llibret que conté les lletres dels poemes i dos textos actualitzats de Vicent Torrent i de l’escriptor Josep Piera. El concert va ser enregistrat íntegrament per la productora Barret Films.
El patrimoni llegat per Al Tall és un tresor de la nostra cultura. En els seus inicis aquells xicots volien crear música nova a partir de les tradicions musicals i literàries. Dit així podria semblar estrany, però les músiques d’arrel no són fotografies fixes i inamovibles en blanc i negre, com va ser el folklore durant els anys del franquisme, ans al contrari, estem davant d’una música viva en constant evolució que genera noves vies d’expressió. El concert, Darrere les petjades de Xarq al-Àndalus, és un clar exemple d’eixe moviment amb l’energia que transmeten els músics d’una generació que mira la música tradicional amb nous ulls: Aitor Sáez de Jauregui González, percussions; Amadeu Moscardó, sintetitzadors-teclats; Andrés Belmonte, Flautes mediterrànies; Moulay M’hamed Ennaji Fakihani Gembrí, oud, percussió, veu (Orquestra Andalusí de Barcelona); Mohamed Soulimane El Afia Kemanché, violí, percussió i veu (Orquestra Andalusí de Barcelona); Manuel Miralles, buzuki, Arxillaüt, guitarra; Alberto Gallego, violoncel, xalumeu; Jordi Pastor violí, viola, Acordió; Pau Gimeno, baix; Xavier Bou, bateria, percussió i Eugènia Saval, violí.
Vicent Torrent va dir que no pogueren localitzar a ningú de la formació Muluk El Hwa per a participar al concert, un fet que el crític musical, Josep Vicent Frechina, destaca com a significatiu perquè «reflecteix l’excepcionalitat artística que va suposar aquell disc on uns músics de carrer (Muluk El Hwa tocava a la Plaça de Marràqueix), s’ajuntaren amb una formació valenciana per fer un disc realment estrany on es barrejaven musiques àrabs cultes i populars i on una part dels que hi participaven funcionaven per intuïció. Una experiència que va donar com a resultat un disc extraordinari». Frechina també ressalta que la major part dels músics del concert actual, dins de Mostra Viva, són molt joves: «Feia molt de goig vore’ls com seguien els seus majors, Manolo Miralles i Vicent Torrent i els dos membres de l’Orquestra Àrab de Barcelona, i observar com es deixaven dur posant tot el seu talent al servei d’aquest projecte amb uns particularment brillants als violins, Jordi Pastor i Euge Saval (que resideix a Ginebra i va vindre expressament per al concert). En general, l’ambient que es transmetia des de l’escenari era de nervis i tensió per la responsabilitat de l’estrena, però també el plaer que, per primera vegada, confluïren músics d’àmbits diversos totalment lliurats a la causa. Va ser emocionant».
Un concert excepcional que es repetirà divendres 7 d’octubre a la nova seu d’aquesta cita anual, la Casa del Mediterráneo d’Alacant, des d’on el seu director general, Andrés Perelló, ha impulsat la col·laboració amb Mostra Viva del Mediterrani. L’esdeveniment també està patrocinat per l’Institut Valencià de cultura.
