La sessió del debat general de les Corts ha arrancat amb un minut de silenci per la dona assassinada per la seua parella a Benidorm (la Marina Baixa) aquest cap de setmana.
En el primer ple del curs polític, el president de la Generalitat, Ximo Puig, abans de desgranar el programa per a la resta de legislatura, ha iniciat la intervenció destacant la lluita contra la violència de gènere i ha assenyalat que la víctima va «ser assassinada per ser dona» i ha reiterat el compromís de tot el País Valencià «en contra de la violència masclista».
Puig ha anunciat que el transport públic dependent de la Generalitat Valenciana (metro, tram i bus) serà gratuït per als joves menors de 30 anys des del 9 d’Octubre fins a final d’any. Aquesta mesura, ha indicat, suposarà un estalvi de 135 euros per a 1.553.000 persones i, per tant, ajudarà que les famílies puguen fer front a la inflació.
En aquesta línia, ha assenyalat que el govern valencià aprovarà una deducció fiscal de 100 euros per a les hipoteques de rendes individuals de fins a 30.000 euros i per a la tributació conjunta de 47.000 euros. També ha avançat algunes de les mesures que inclourà la reforma fiscal valenciana, que tindrà efectes «des d’ara mateix» i amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener del 2022 i beneficiarà tots els ciutadans que cobren menys de 60.000 euros a l’any, és a dir, 1,34 milions de valencians i el 97,4% del total, «la majoria de la societat».
En concret, la primera mesura és augmentar en un 10% la quantia exempta de tributació a tots els valencians, «el màxim que permet la norma»; la segona és una nova tarifa autonòmica de l’IRPF per al 2022, amb nous trams adaptats a la inflació, i la tercera és l’ampliació en un 10% de «totes les deduccions i bonificacions fiscals». «La nostra perspectiva és clara: no al populisme fiscal», ha recalcat, i ha defensat que el País Valencià mantindrà l’impost de patrimoni perquè «només hi tributen el 0,5% de valencians».
Fons de cooperació forestal
D’altra banda, el president ha dit que la Generalitat engegarà un nou fons de «cooperació forestal» que transferirà 50 milions d’euros als ajuntaments valencians per a millorar el manteniment dels boscos, previndre els incendis i potenciar la reforestació, a més de proposar a les diputacions provincials que suplementen aquest pla amb 30 milions més.
Davant la «realitat preocupant» del canvi climàtic ha advocat per «redoblar la guàrdia» i fer-lo sense dilació. Per a això ha destacat la creació el 2023 una unitat d’anàlisi i «intel·ligència» en emergències, situada al 1·1·2 i integrada en els llocs de comandament avançat, amb la missió de «perfeccionar» la presa de decisions amb simuladors i intel·ligència artificial.
També ha avançat que, en un període màxim de quatre anys, es renovaran les 45 autobombes dels bombers forestals de la Generalitat, així com que les unitats d’helicòpters passaran de set a deu integrants i que es crearà un «servei exclusiu de vigilància aèria preventiva».
Oposicions «menys memorístiques» i el «major pla d’ocupació»
Per una altra part, Puig ha exposat que la Generalitat convocarà a l’octubre un «MIR de l’administració», amb unes oposicions «menys memorístiques» i amb pràctiques remunerades i avaluades. En concret, el 60% de places en les quals només es valoraran els coneixements i no l’experiència «per a atraure als millors». També s’ampliaran les beques per a opositors, el denominat «Programa 700» per a posar «a l’abast de tota la ciutadania» la possibilitat d’estudiar oposicions.D’aquesta manera es pretén rebaixar la temporalitat en l’administració per davall del 8% el 2024. Tot això, amb l’objectiu d’«accelerar el relleu generacional en l’administració».
Així mateix, el president ha avançat que el Consell promourà el «major pla d’ocupació», amb més de 200 milions d’euros «en el pròxim curs», que inclourà un increment del 50% en els programes de contractació de joves, fins a 57 milions d’euros. Per a afrontar les noves dificultats arran de la inflació i el conflicte a Ucraïna, aquest pla inclou «duplicar el suport a la contractació indefinida de col·lectius vulnerables» amb fins a 26 milions d’euros. A més, es destinaran 12 milions d’euros a tallers d’ocupació per a «joves amb dificultats per a trobar treball», i «es crearà en Pla Avalem Capacitats per a treballadors amb diversitat funcional».
Descarbonitzar el sector del taulell
A més, Puig ha demanat a la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, un nou Perte per a la descarbonització del sector del taulell a fi de «potenciar interessos empresarials estratègics per als valencians». Així, ha assenyalat que la Generalitat preveu complementar les ajudes de l’executiu espanyol al sector gasointensiu «fins al límit que fixe la Unió Europea» i que el traslladarà al sector durant la seua visita a la fira Cersaie de Bolonya aquest dimecres i dijous. Per a fer costat al sector, es reunirà aquest dimecres amb el president de la regió italiana d’Emília Romanya, Stefano Bonaccini, per a «defensar a Brussel·les els interessos ceràmics amb una posició comuna».
Centre de computació de l’ONU i Estratègia d’Intel·ligència Artificial
El president ha comunicat que les Nacions Unides obriran un nou centre de computació a la Marina de València i ampliarà els empleats de la base de Quart de Poblet fins a aconseguir els 700 treballadors.
Un altre dels anuncis de Puig són els sis milions de Fons Feder que té preassignats la Generalitat per a instal·lar a Alacant un centre de tecnologies habilitadores i un pol d’acceleració d’empreses basades en Intel·ligència Artificial, amb les quals busquen «consolidar l’ecosistema innovador públic i privat alacantí». Així mateix, la Generalitat ha demanat al govern espanyol 90 milions dins del segon paquet de Fons Europeus per a desenvolupar a Alacant, per a tot el País Valencià, l’Estratègia Valenciana d’Intel·ligència Artificial.
Un altre dels projectes en els quals treballa la Generalitat és la implantació d’una seu del Centre per a la Tecnologia Digital de Munic, un institut alemany que naix de les dues grans universitats muniqueses amb el suport de Siemens i BMW i que busca expandir-se fora d’Alemanya.
Les llistes d’espera sanitàries
Puig ha assegurat que l’any vinent es crearan 995 places noves en la sanitat pública valenciana i s’aplicaran mesures «excepcionals» per a «intensificar l’esforç contra les llistes d’espera». També ha notificat recursos per als pacients de diabetis i una deducció fiscal en tractaments de fertilitat.
A més, ha posat l’accent que les llistes d’espera són un «motiu de preocupació» i que la primera mesura, a causa de l’«excepcional situació» després de la pandèmia, serà la modificació del decret 97/1996 perquè un pacient que haja de ser operat de les patologies més prevalents, i haja d’esperar més de 60 dies, puga triar l’opció «des del primer dia» de ser intervingut en la sanitat privada.
Instal·lacions d’energia solar en tots els edificis
La Generalitat, ha proclamat el president, desenvoluparà el Pla Valencià per al Desenvolupament de la Indústria Solar, amb l’objectiu que «el 2030 tots els edificis valencians -públics i privats- tinguen una instal·lació solar».
Així, ha subratllat que el full de ruta del Consell s’alinea amb l’«esperit europeu», ja que «Europa està liderant el canvi de model energètic», «ha exigit corresponsabilitat fiscal a les energètiques» i «està accelerant les renovables amb inversió i canvis normatius». Per això, ha assenyalat que després d’haver aprovat un decret d’agilitació, la Generalitat i l’Estat tramiten ja 452 projectes per a instal·lar renovables al País Valencià.
D’altra banda, ha afegit que la Generalitat millorarà l’eficiència energètica en l’Administració amb la creació de la figura del delegat d’estalvi energètic «en tots els departaments de l’Administració i les empreses públiques».
