La creu processional de l’església de Sant Bartomeu, a Benicarló (el Maestrat), és una de les creus gòtiques d’orfebreria que es conserven al País Valencià. Es tracta d’un treball a cisell i burí que data del la primera meitat del segle XV.
Porta a l’anvers com a element principal el Crist Crucificat, sobreposat a la placa central en la qual figura gravat el Sant Sopar. Al revers de la placa central del creuer hi ha representada la figura asseguda del Salvador amb la bola del món en actitud de beneir.
Presenta acabaments flordelisats i finíssima decoració vegetal de fulles de card en les superfícies. La macolla reprodueix un cimbori arquitectònic amb finestres ogivals i vidrieres que simulen l’estil constructiu del moment, igual que el mànec hexagonal. Ha estat atribuïda a un obrador morellà i ha estat comparada amb la d’Ares del Maestrat, obra de Gaspar Santalínea, actualment desapareguda.
Els Santalínea van ser una nissaga d’orfebres de Morella (els Ports) iniciada per Bernat Santalínea (1360/1362 – 1437), fill de Bertomeu Santalínea, mercader, i N’Astruga. Es va formar al taller de l’orfebre Guillem Real, el Vell, resident a la ciutat i en altres tallers valencians. Va dur a terme, entre altres peces, la custòdia de Morella (1389-1391), desapareguda el 1822; la creu processional major de Traiguera, al Maestrat (1415-1419), una de les peces més notables de l’orfebreria valenciana, de la creu dels Montcada o «dels lleonets» de la catedral de Tortosa, perduda durant la Guerra Civil, i potser de la custòdia de Tronchón (Terol) amb punxó de Morella (ca. 1420). Així mateix, se li atribueix la veracreu de Verdú (l’Urgell) semblant a la de Tronchón.
També hi van destacar Bertomeu Santalínea, fill del picapedrer Bertomeu Santalínea i hereu i successor del taller del seu oncle Bernat Santalínea; Gabriel Santalínea, germà de l’anterior i per tant nebot de Bernat Santalínea; Joan Santalínea (doc. 1472-1526), fill de Bertomeu Santalínea i Violant Serra i nebot de Gabriel; Miquel Santalínea (doc. 1525-1559), fill de Joan Santalínea i pare de Gaspar, i Gaspar Santalínea (doc. 1524-1603), fill del primer matrimoni de Miquel Santalínea.
