L’Ajuntament d’Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica «d’esquizofrènica» la posició de l’estat francés sobre l’ús del català als plens municipals i estudia dur el cas al Consell Constitucional. L’equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncie sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fera sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seua petició i segons la qual «es consagra» l’ús de la llengua francesa en l’àmbit jurídic. L’alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, alhora que el prefecte copresideix l’Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure’n l’ús, «ataca» la decisió d’Elna.
Elna considera «ridícula» i «còmica» l’actuació de l’estat francés en relació amb la modificació que l’Ajuntament va fer l’abril passat per permetre intervindre en català als plens, a condició de traduir-ho al francés a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de Montpeller i ara el consistori estudia elevar-lo al Consell Constitucional.
En una roda de premsa aquest dilluns, l’alcalde del municipi, Nicolàs Garcia, ha explicat que estan analitzant aquesta possibilitat tenint en compte que una nova llei els permet presentar una qüestió de constitucionalitat al màxim òrgan garant de la Carta Magna francesa. «Es tracta que es pronunciï sobre el fet que l’estat francés es recolzi en una llei del 1539 i digui si és constitucional o no», diu Garcia.
I és que, segons l’advocat municipal, Mateu Pons, es tracta de l’única «base legal» que sustentaria l’argumentació del prefecte sobre l’ús exclusiu del francés en l’àmbit administratiu i jurídic. «No tenen cap llei ni article de la Constitució que siga ben clar o que diga expressament que llengües regionals estan prohibides al ple. El que fan és una interpretació extensiva dels articles 1 i 2 de la Constitució», remarca Pons.
Garcia diu que si decideixen fer aquest pas, demanaran a les altres regions afectades, com Occitània, Còrsega o el País Basc, que s’hi sumen. Això, afegeix, «suspendria» la tasca del Tribunal Administratiu, que ha de deliberar sobre la petició del prefecte. Pons creu que la sentència pot arribar d’ací a un o dos anys i que, mentrestant, el ple podria continuar fent intervencions en català.
De fet, Garcia remarca que la modificació del reglament per permetre intervenir en català als plens, a la pràctica només representa un 5% de les deliberacions. A tall d’exemple, diu que a l’últim ple, de 40 deliberacions només dues es van fer en català. «Em sembla ridícul dir que la República francesa pot caure perquè a Elna es parle en català cinc minuts en un ple», afegeix.
A més, veu contradictòria i «esquizofrènica» la posició del prefecte per diversos motius. En primer lloc, perquè copresideix i cofinança l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, que té com a màxim objectiu promoure l’ús de la llengua. Per altra banda, afegeix, «han signat una carta on es comprometen perquè tots els alumnes de la província que vulguin parlar ho puguin fer i a donar-los els mitjans per fer-ho». Finalment, diu Garcia, «es posa en una situació esquizofrènica perquè fa referència a una llei del 1539. És a dir, 250 anys abans de la creació de la República francesa i 120 abans del Tractat dels Pirineus. És a dir, que la República crida la monarquia per salvar-se».
L’alcalde veu, com a mínim surrealista, que a l’argumentació de la denúncia davant del Tribunal Administratiu el prefecte al·legue que «no pot donar-nos la raó perquè França ha signat la Carta Europea de les Llengües però no l’ha ratificada». «És a dir, pretenen que la pròpia falta de l’estat francés la paguem nosaltres», afegeix Garcia.
El tinent d’alcalde, Pere Manzanares, per la seua banda, ha explicat que els consta que hi ha almenys 16 municipis de la Catalunya del Nord que han seguit l’exemple d’Elna i han modificat el seu reglament. Entre ells hi ha Formiguera, els Banys, Trillà, Portvendres i Sant Joan la Cella. Alguns ja han rebut la carta del prefecte demanant-los que es facen enrere.
La prefectura ho deixa en mans del jutge
Des de la Prefectura dels Pirineus Orientals argumenten que la decisió d’Elna no s’ajusta a l’article 2 de la Carta Magna, que «disposa el francés com a idioma de la República» i a l’article 75.1 que diu que les llengües regionals són patrimoni de França, però no tenen l’estatus de llengua oficial a la vida pública.
A més, reiteren que el Consell Constitucional i els tribunals administratius han declarat «il·legals» en diverses ocasions les deliberacions d’assemblees celebrades en un idioma diferent. Amb tot, remarquen que «correspondrà al jutge» decidir sobre la «legalitat de la deliberació» d’Elna.
