Investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València evidencien que substituir la gespa natural per l’artificial ha reduït el nombre d’ocells un 35,7%. En un estudi publicat a la revista Bird Conservation International, en què han analitzat 45 parcs de 18 ciutats, alerten de la pèrdua de biodiversitat conseqüència d’aquesta pràctica.
Així, en aquests parcs de diversos municipis del País Valencià, situats entre Borriana (la Plana Baixa), al nord, i Ibi (l’Alcoià), al sud, han obtingut una diversitat de 31 espècies d’aus en conjunt. Als 24 parcs amb gespa natural hi havia un 35,7% més d’espècies d’ocells que en aquells que havien estat reformats amb gespa artificial. Per tant, una mitjana de 28 espècies d’aus diferents als primers i de 18 als segons, cosa que per als investigadors suposa un punt d’atenció.
L’estudi, en què també va participar l’Associació Iberozoa, dedicada a la conservació i divulgació de la fauna ibèrica, conclou que els parcs amb gespa artificial allotgen menys diversitat a causa de la menor abundància i varietat d’aliment a la terra (invertebrats, sobretot), cosa que és una amenaça per a la conservació de l’avifauna urbana i les comunitats d’aus.
Els investigadors també conclouen que en aquells parcs amb gespa natural hi ha més diversitat, encara que siguen més xicotets que els de gespa artificial. A més, la substitució massiva de l’herba per la gespa artificial en grans urbanitzacions està provocant una disgregació de plàstics més gran en l’ambient, amb la consegüent contaminació ambiental. Els experts suggereixen que la política dels ajuntaments respecte als parcs públics no seguisca el patró de substituir herba per gespa artificial.
Aquest treball és el primer a comparar les diferències en diversitat biològica i la composició de l’avifauna que habita als parcs urbans tradicionals i altres reformats amb gespa artificial. «Els resultats són clau en la conservació d’aus i la planificació urbana de les ciutats de molts països», explica José A. Gil Delgado, professor honorari a l’Institut Cavanilles de la Universitat de València.
Encara que aquest procés d’expansió de la gespa artificial s’estendrà a més països per estalviar aigua en un context de canvi climàtic (sequeres i escalfament global), els investigadors del Cavanilles proposen prioritzar el disseny tradicional de parcs a zones verdes urbanes. És a dir, a les regions àrides i semiàrides, com ara el litoral mediterrani, on l’aigua pot ser un recurs limitat, la gespa natural pot ser substituïda per arbres, arbustos i herba autòctona adaptada a condicions d’aigua escasses, cosa que beneficiaria la biodiversitat d’invertebrats i reduiria el consegüent efecte illa de calor.
El treball de camp es va dur a terme a la tardor del 2020 i en cada parc es van efectuar recomptes d’ocells durant 5 minuts en àrees de 25 metres de diàmetre. A cada punt es va determinar el nombre d’aus i de quines espècies eren.
En un anterior estudi, aquest grup d’investigadors ja va constatar que el nombre de teuladins (Passer domesticus) en quatre anys es va reduir fins a un 60% en àrees urbanes de ls Mediterrània per la substitució de la gespa natural per l’artificial als parcs.
