El 26 de setembre del 1811 es va restituir el nom de Xàtiva. El 1707, després de la crema de la ciutat i l’expulsió dels seus habitants, Felip V va eliminar el nom de la ciutat i va imposar el de Colonia Nueva de San Felipe. Així, el nom de Xàtiva quedava esborrat, oblidat i soterrat en la història. No obstant això, la mesura de Felip V no va tindre l’efecte desitjat.
La memòria i identitat comunitària no va canviar, i encara que va acceptar l’ordre reial com no podia ser d’una altra manera, s’esmentava sempre que es podia l’antic nom amb la fórmula: «Colonia Nueva de San Felipe, antiguamente Xàtiva». La conclusió d’aquest procés va arribar en el període legislatiu de les Corts de Cadis, quan un diputat nascut a la capital de la Costera va proposar el restabliment del nom.
Dos dels diputats que van formar part de les Corts de Cadis eren xativins: Joaquim Llorenç Villanueva i Manuel Albelda. Manuel va tindre molt poca activitat als debats de Cadis, mentre que Villanueva va ser el quart diputat amb més intervencions. La notícia de l’elecció la va rebre el 6 d’abril del 1810 i, sense perdre temps, va enviar una missiva a l’Ajuntament agraint-ho i mostrant la seua predisposició a afavorir en tot el que poguera la seua ciutat natal. Va partir de Xàtiva el 26 de juny i va arribar a la seu de les Corts el 23 d’octubre, ja que l’expedició de diputats va ser retinguda a Cartagena per una epidèmia de febre groga.
La primera menció del projecte de canvi de nom la va fer en una carta a l’Ajuntament, datada el 12 d’abril, en la qual demana que es busquen a l’arxiu els documents relacionats amb el canvi de nom. Aquest procés de sol·licitud va ser clau perquè aportava la base testimonial que demostrava el vertader nom de la ciutat, la seua destrucció en guerra i la refundació posterior. Els arxius locals eren entitats molt vives i consultades molt sovint, sobretot en plets i judicis, i en aquest cas per demostrar un esdeveniment històric.
L’Ajuntament va procedir a la recerca i Villanueva va confeccionar el 3 de juliol un primer esborrany. El text definitiu va ser aprovat el 20 de juliol pel consistori. Dos mesos més tard, el 26 de setembre del 1811, Villanueva va llegir públicament el memorial i la cambra legislativa de Cadis va aprovar el restabliment del nom de Xàtiva.
El text va ser determinant perquè Xàtiva recuperara el seu nom i, amb ell, la seua història, prestigi i memòria. Es va tractar, no només d’una moció més de les Corts de Cadis, sinó d’un important testimoni de la pervivència de la identitat local perduda d’una ciutat que mai no la va oblidar. De fet, la petició de Villanueva i, consegüentment el decret, esmentaven «Xàtiva» sense castellanitzar, amb la «X».
La notícia de la restitució del nom va arribar a la ciutat un mes més tard, el 28 d’octubre, i es va anunciar en un ban el 5 de novembre.
Villanueva va aconseguir també la catedralitat de Xàtiva. Tanmateix, totes dues fites van ser efímeres, ja que el 4 de maig del 1814 Ferran VII va implantar novament l’absolutisme i va abolir totes les lleis de les Corts de Cadis. Tanmateix, durant el Trienni Liberal (1820-1823), Villanueva va tornar a ser diputat per València i aquesta vegada va dur a terme la revalidació definitiva del nom de Xàtiva per a la ciutat.
Fonts: «Document del mes Arxiu Municipal “Restitució del nom a la Ciutat de Xàtiva”», DiariDigital, 2020 / Viquipèdia
