La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha dedicat el nou número de la Revista Valenciana de Filologia (RVF), que acaba de publicar tant en paper com en línia, a la literatura i la llengua i l’erudició filològica en la producció de Joan Fuster.
D’aquesta manera i amb motiu de l’Any Fuster, la revista s’ha sumat a «la recerca i la divulgació del treball» de l’escriptor de Sueca. La institució ha assenyalat que la publicació s’ha centrat en una part «més desconeguda» de la seua producció escrita. Així mateix, ha destacat que enguany la seua figura «ha merescut l’interés en diferents camps» i ha assegurat que «l’aportació fusteriana en el camp de la filologia també és notable».
L’autor va arribar a publicar un parell d’articles a la Revista Valenciana de Filologia en la primera època, ha apuntat El Magnànim, que ha afirmat que la relació de l’escriptor amb aquesta entitat, «en els seus diferents períodes, va ser molt més àmplia». Així ho mostra Antoni Furió (Universitat de València) en l’article que publica en aquest número de la revista, la part monogràfica del qual ha estat coordinada pel professor de la University of Leeds, J. Àngel Cano Mateu.
«Fuster i la filologia» compta també amb treballs de Cano sobre Fuster i la revista Serra d’Or, i d’Enric Balaguer (Universitat d’Alacant), de Fuster com a lector «apassionat». A aquests se sumen els d’Adrià Martí-Badia (Universitat de València) sobre la història social del valencià; de Robert March (Universitat de València) sobre Joan Fuster i Max Cahner, i de la investigadora Mireia Ferrando, amb un article sobre Fuster i el Tirant lo Blanc.
D’altra banda, el volum conté les aportacions de Jacob Mompó (Universitat Catòlica de València), sobre el convers xativí Gabriel Sanç; Hèctor Sanchis (Universitat de València) sobre el poeta Josep Bodria; Veronica Orazi (Universitat de Torí) sobre la dramatització del Tirant lo Blanc, i Joan de Déu Martines (Universitat d’Alacant), sobre les aportacions lèxiques d’Enric Valor.
El director de la revista, Vicent J. Escartí, ha assegurat que «el volum és un homenatge mínim que calia fer des d’aquesta publicació en què Fuster va col·laborar i en què segurament tenia dipositades esperances de contribuir en la recerca filològica de la cultura, des de València».
