La defensa de qui fora president de la Diputació de València (2015-2017) amb el PSPV i actual alcalde d’Ontinyent amb el partit La Vall ens Uneix, Jorge Rodríguez, ha sol·licitat al tribunal que el seu representant declare al final del judici pel cas Alqueria, amb l’objectiu de garantir el seu dret de defensa, i ha qüestionat també la detenció que va patir, preguntant retòricament si aquesta era necessària.
Així s’ha expressat Ángela Coquillat, advocada de Rodríguez, en la primera sessió del judici del cas Alqueria, que compta amb 14 acusats després d’haver sigut absolts, per part d’aquest mateix tribunals, un dels exdirectius de Divalterra, l’empresa pública de la Diputació, ja tancada. Es tracta de Pau Pérez, que només era reclamat com a acusat per part del PP i per part de l’entitat Acción Cívica.
Durant el torn de les qüestions prèvies, l’advocada ha reclamat que la declaració de Rodríguez es duga a terme en últim lloc una vegada practicada tota la prova pericial i documental, o que el procediment retrocedisca fins a la fase d’instrucció. En el calendari inicial estava previst que els acusats declararen a l’inici de la vista, a partir de la pròxima setmana.
La lletrada ha justificat la seua petició dient que «només així, amb ple coneixement de la causa i assessorat per la seua direcció lletrada, Rodríguez podrà exercir amb plenitud el seu dret de defensa».
Així, l’advocada ha qüestionat la detenció de Rodríguez d’ara fa quatre anys. En aquest sentit, ha manifestat que el seu representat va estar detingut durant 31 hores i mitja, des de les 8.30 del 27 de juny del 2018 fins a les 16 hores de l’endemà.
«La policia pot detindre sense ordre judicial, però li és aplicable la Constitució i la LeCrim, que exposa que tota persona té dret a la llibertat; i que la detenció preventiva no podrà durar més temps de l’estrictament necessari per a la realització d’esbrinaments per a aclarir els fets», ha dit l’advocada.
Segons deia, aquesta mesura és «excepcional» i «ha de ser proporcional al dret a la llibertat», i concloïa preguntant-se: «era necessària la detenció? No consta que Rodríguez posara impediments a la Udef perquè entrara a sa casa o perquè s’emportara els seus instruments telemàtics. Constava arrelament familiar i no tenia antecedents policials ni penals. Es va complir l’excepcionalitat de la mesura? Entenem que no, i que es va vulnerar el dret a la llibertat», ha afegit.
Per últim, l’advocada ha afirmat que es va vulnerar la intimitat i el secret de les comunicacions atès que, entre altres qüestions, s’haurien d’haver limitat les descàrregues de correus electrònics de Rodríguez a les seues converses amb els diferents gerents de Divalterra.
La resta de les defenses s’han anat sumant a les pretensions de l’advocada de Rodríguez. Pel seu compte, el lletrat de l’exgerent de Divalterra, Agustina Brines, ha qüestionat la personació en la causa tant del PP com d’Acción Cívica, i n’ha demanat l’expulsió i que unifiquen les seues demandes en una única acusació.
Alhora, el lletrat de Brines, Javier Boix, ha parlat «d’obstaculització del dret de defensa» i de «cultura jurídica inquisitiva». «No es poden permetre instruccions que se salten tots els drets», ha lamentat després de qüestionar alguns dels correus que figuren en el procediment, seleccionats només per la Udef.
Rodríguez s’enfronta a una pena de huit anys de presó i altres vint d’inhabilitació, tal com demana la Fiscalia. Aquesta petició de presó s’estén a qui fora el seu cap de gabinet a la Diputació, Ricard Gallego, i per a l’assessor Manuel Reguart, ambdós encausats per cooperació necessària. També són acusats sota demanda d’aquestes penes els dos exgerents de Divalterra: Agustina Brines, de Compromís; i José Ramón Tiller, del PSPV. El PP, que n’exerceix l’acusació, reclama 18 anys de presó per a Rodríguez.
El cas Alqueria se centra en les contractacions presumptament irregulars d’alts càrrecs directius de l’empresa pública Divalterra, tancada aquest mes de juny, per afavorir persones pròximes a l’òrbita del PSPV i de Compromís. Per aquest cas, Rodríguez va ser detingut a finals de juny del 2018, quan era president de la Diputació, i poc més tard dimitiria, tot i que es va mantindre com a alcalde d’Ontinyent, càrrec que va revalidar el 2019 amb la candidatura La Vall ens Uneix.
A Rodríguez, Reguart i Gallego el fiscal Anticorrupció els atribueix delictes de prevaricació administrativa, malversació de caudals públics i falsedat documental. Alhora, el fiscal demana també per a les set persones contractades com a càrrecs d’alta direcció sis anys de presó per falsedat documental, malversació i cooperació necessària.
