El castell de Serra (el Camp de Túria), també denominat castell de l’Alt del Pi, és una fortalesa d’origen musulmà de dimensions reduïdes construïda al voltant del segle XI. Està situada en un turó a un quilòmetre de la població, des d’on es dominava la vall del Túria i l’accés a la serra Calderona. Pertanyia al sistema defensiu del nord de València, juntament amb els castells de Nàquera i el d’Olocau.
Presenta una planta irregular de 600 metres quadrats. Es conserven dos llenços de muralla, l’aljub i la torre de l’homenatge, situada al nord-est, de planta quadrada atalussada i quatre altures. També són visibles restes d’una altra torre al nord-oest, així com de murs.
La distància del poble i la manca de contacte visual amb aquest va obligar a bastir diverses torres de guaita als voltants, de característiques constructives similars, totes amb planta quadrada atalussada, fabricades en maçoneria i amb reforços de carreus més grossos. Hi destaca la torre que està ubicada al centre del nucli urbà de Serra, per ser la més gran i la millor conservada.
Durant l’època musulmana, el castell era l’element clau d’una antiga demarcació o domini castral, del qual depenien la vila de Serra i les alqueries de Nàquera, Ria i Armell, a més de les de la vall contigua de Lullén (Portaceli) i els diversos sistemes de regadiu i altres elements que permetien l’aprofitament agrícola, miner i forestal de tot aquest extens territori de muntanya.
Sobre la seua història, cal destacar que quan Alfons VI de Castella va voler que Yahya al-Qàdir, rei de Toledo, ocupara el tron de València, va enviar un xicotet exèrcit comandat per Àlvar Fáñez, cosí del Cid. Les tropes van prendre possessió de la fortificació el 1086 i hi van acampar. Li van lliurar les claus de la ciutat de València al mateix castell.
