La Llosa de Camatxo, també anomenada la Llosa d’Olocaive en alguns documents, és un llogaret de la Marina Alta situat al peu del vessant meridional del Seguili i just davant de l’ombria de Beniquasi, la muntanya més elevada de la serra del Castellet de la Solana, al cim de la qual es conserven les restes de l’antic Castell d’Aixa. Alqueria islàmica fins a l’expulsió dels moriscos, originàriament apareixia escrita amb la grafia castellana (Llosa de Camacho), que va ser la que va adoptar el propietari del senyoriu a primeries del segle XVI. La forma oficial i actual (la Llosa de Camatxo) ve recollida en el Corpus toponímic valencià (AVL, 2009). Val a dir que el topònim la Llosa s’associa a ‘camí empedrat’ i és relacionat amb la via que unia Dénia amb les terres de l’interior. En un principi, pogué servir com a lloc de descans dels traginers que feien aquella ruta. La Llosa de Camatxo va ser municipi fins a desembre de 1876, moment en què va passar a dependre administrativament d’Alcalalí. S’arriba allí prenent a Pedreguer la carretera CV-720, després de recórrer quatre quilòmetres per una vall tranquil·la i sinuosa que discorre en paral·lel al barranc de la Llosa. D’allí era el Valent, roder que va operar en temps de Ferran VII i, més concretament, durant l’última fase del regnat d’aquell Borbó, la de la segona restauració absolutista, denominada per la historiografia liberal com la Dècada Ominosa (1823-1833).
Josep Marqués Serer, sobrenomenat el Valent, va nàixer en data incerta. Sabem d’ell que era fill de Josep Marqués Malonda i de Teresa Serer Pedrós i que es va casar, a començaments de desembre de 1822, amb la pegolina Francesca Maria Company Morell, amb qui va tindre una filla: Maria Rosa Marqués Company, batejada l’11 de març de 1827 a l’església de l’Assumpció de Pego.
Setmanes abans de nàixer la filla del Valent, a mitjan febrer de 1827, es desplaçava a Oliva una partida de la Companyia Solta de Fusellers davant la situació d’inseguretat alarmant que s’hi devia viure. Els minyons, nom popular amb què eren coneguts els fusellers per tot arreu de la geografia valenciana, sempre intervenien en les zones més conflictives en matèria d’ordre públic. I aquella va ser la segona vegada que van fer acte de presència a la localitat de la Safor en un termini de poc més de dos anys. Les dues van dur-se a cap sent alcalde major Josep Lluís Garcia Savall, advocat de Castelló de Rugat que havia accedit al càrrec en 1823. I les dues, per a més detalls, es van resoldre de la mateixa manera, amb els bandolers capturats i posats a disposició de les autoritats i, en acabant, executats en un cadafal alçat expressament a la vila d’Oliva.
Aquella segona volta, però, les coses no degueren eixir tal com s’havien planificat i organitzat inicialment. L’imprevist degué ocórrer el 10 de febrer de 1827. Aquell dissabte, el minyó Francesc Clarí Clarí, natural de Llaurí, mosso fadrí, era soterrat al cementeri comú d’Oliva, «vestit amb el seu uniforme». Els implicats en els fets eren detinguts immediatament i, tot seguit, eren traslladats a València per a ser sotmesos a la justícia militar. Entre ells es trobaven el Valent, l’oliver Baptista Malonda Roig, el piler Antoni Tur Babaloni i el pegolí Joaquim Cardona Franquesa, fugitiu de la presó de Pego. Un a un van desfilar per la casa de Tomasa Segarra, sítia en el número 1 del carrer de la Corretgeria de València, on tenia la seu el Consell de Guerra Permanent del Regne. La causa era vista els dies 12, 14 i 16 de març; i, com de costum, es va permetre l’entrada a tots els qui van voler assistir a la lectura del procés, «presentant-se amb vestit decent». Primerament, era jutjat el Valent i, dos dies més tard, Joaquim Cardona i Antoni Tur. El juí al quart membre de la quadrilla, Baptista Malonda, se celebrava el divendres de la mateixa setmana, a les huit del matí. Aquell dia també eren enjudiciats Pere Sòria, per haver avisat el Valent i els seus companys que els fusellers els perseguien; i Doménec Mateu, de malnom el Pelat, Josepa Maria Creus i les germanes Maria i Antònia Bolo, tots quatre per ser espies i col·laboradors dels bandits. El Valent, Cardona, Tur i Malonda eren condemnats a la pena capital. El dimecres 28 de març, a les onze del matí, els quatre eren engarrotats a la Plaça Major d’Oliva, per «ser naturals dels pobles d’aquell contorn, i teatre dels seus crims».
Josep Marqués Serer, dit el Valent, no degué arribar a conéixer la seua filla Maria Rosa, ja que, quan era arrestat i conduït a València, la seua dona encara no havia donat a llum. De fet, la seua filla va nàixer el 10 de març de 1827, dos dies abans de ser sotmés a consell de guerra. La seua viuda, la pegolina Maria Francesca Company Morell, va tornar a contraure matrimoni en dues ocasions: la primera, en 1830, amb el pegolí Pere Jaume Portes Folqués; i la segona, en 1849, amb Vicent Frau, de la Vall d’Ebo.
L’oliver Baptista Malonda Roig comptava trenta-quatre anys quan era executat. Era fill de l’oliver Josep Malonda Climent i de Maria Roig Morell, de Forna, i estava casat amb la també olivera Josepa Maria Blanes Vidal, amb qui va tindre dues filles i un fill entre 1814 i 1820.
Antoni Tur Babaloni va ser batejat a la parròquia de Santa Bàrbara de Piles el 12 d’abril de 1797. Fill dels pilers Antoni Tur Estruch i Xaviera Babaloni Puig, en 1819 va contraure matrimoni amb la també pilera Salvadora Tur Climent. Va ser pare de dues xiquetes i tres xiquets, nascuts entre 1820 i 1826. Dos d’ells ―la major i el menut― van morir a una edat prematura. El menut, a més, encara no havia complit els quatre mesos quan son pare era ajusticiat.
El pegolí Joaquim Cardona Franquesa comptava vint-i-tres anys i era fadrí quan va ser engarrotat juntament amb el Valent, Malonda i Tur. Era fill dels també pegolins Vicent Cardona Sendra i Pasquala Franquesa Climent i germà d’Innocenci, Maria Francesca, Llucia i Joan Salustià Cardona Franquesa, tots ells batejats a l’església de l’Assumpció de Pego entre 1797 i 1810.
¿I què va ser de l’alcalde major d’Oliva després dels successos de 1827? Josep Lluís Garcia Savall va mantindre la vara de comandament fins a 1831. Posteriorment, va ser destinat a Xiva per a assumir les funcions de màxima autoritat municipal entre 1832 i 1834. Fill del doctor Josep Garcia Esteve, del Real de Gandia, i de l’olivera Maria Teresa Savall Masquefa, estava casat des de 1815 amb Maria Fausta Josepa Planes Climent, nascuda a Ondara en 1782, amb qui va tindre una filla i un fill entre 1820 i 1822, tots dos batejats a la parròquia de Santa Maria d’Oliva.
