En Ferran Ferralla està molt content perquè quan no sap què li passa prem un botó que li ho explica. Però un dia resulta que el botó no funciona, i ell es desconcerta moltíssim, perquè no sap reconéixer els seus estats d’ànim, de manera que es posa en contacte amb emergències robòtiques, que li aconsellen que vaja a la fàbrica —més ben dit, a les fàbriques, perquè ha d’anar a Alemanya i al Japó—. El cas és que en el seu periple va aprenent a reconéixer les seues emocions sense necessitat de prémer cap botó.
Cal començar subratllant les bones il·lustracions, que fan servir una tècnica de collage amb diferents textures, joc de plans, gran expressivitat en traçar els rostres i un ús del color i de la compaginació excel·lents. L’argument, així i tot, és lineal, i situa el llibre en aquells que anomenem «llibres per a». En aquest cas, òbviament, es tracta d’explicar als infants que poden gestionar les seues emocions. En aquests llibres, sovint l’objectiu literari passa a un segon pla. El text, tanmateix, s’esforça a jugar amb gràcia amb el llenguatge, com ara el dels serveis telefònics, recurs que divertirà els petits i sobretot els grans.
