Els governs del País Valencià i de l’Aragó, així com la patronal CEOE als dos territoris, han apostat aquest dijous per accelerar les obres del Corredor Cantàbric-Mediterrani i fer realitat objectius com ara ampliar fins a 40 o més el nombre de trens de mercaderies que uneixen cada setmana València amb Saragossa.
CEOE Aragó ha acollit el Fòrum Impuls al Corredor Cantàbric-Mediterrani, al qual han assistit els presidents dels dos territoris, Javier Lambán i Ximo Puig, els dos socialistes, així com la presidenta d’Adif, María Luisa Domínguez, i els presidents aragonés i valencià de la CEOE, Miguel Marzo i Salvador Navarro.
Lambán recordava que l’Aragó continua sent el segon client comercial més important del País Valencià i el tercer o quart proveïdor, destacant les relacions històriques, de veïnatge i econòmiques de tots dos territoris. «La connexió amb el Port de Sagunt és fonamental», ha dit.
El president aragonés ha recordat que quan va arribar a la Junta, l’eix Cantàbric-Mediterrani estava exclòs del mecanisme de finançament Connectar Europa, i el va aconseguir incorporar amb el suport de Puig i del Govern espanyol.
«Les obres es van desenvolupant a poc a poc, es van veient avanços que ens ratifiquen en el pronòstic», continuava Lambán, qui considera «fonamental» el suport de la CEOE perquè «és clau que des dels poders públics empenten els projectes d’interés públic, però si no hi ha darrere suports sòlids i ferms que s’impliquen, no són projectes que tinguen possibilitats de prosperar».
«Espere que no tardem molts anys perquè aquest corredor siga una realitat plena», continuava Lambán, segons el qual les obres «van raonablement bé». També demanava al Govern estatal que intensifique el ritme inversor.
«Si la idea d’Espanya, entesa com a projecte nacional, vol ser d’èxit, ha d’anar lligada al desenvolupament de l’Estat autonòmic i sempre entesa com un propòsit comú, compartit no sols per les forces polítiques, sinó sobretot per la societat civil, el teixit social i econòmic», assegurava Lambán, qui emfatitzava que la idea d’aquest corredor es remunta a 90 anys enrere, experimentant «una accelerada important» des del 2015.
No hi ha marxa enrere
Per part seua, Ximo Puig feia notar que aquesta infraestructura afecta més del 20% de la població espanyola i més del 20% del PIB estatal. I agraïa als empresaris que durant «molt de temps» hagen prioritzat aquestes obres.
«Les infraestructures no són neutrals, la priorització no és neutral», ja que «quan es fa una infraestructura s’avança en el desenvolupament econòmic i social d’una regió i quan no es fa, es posen traves a aquest creixement». «Si funciona el negoci acaba donant riquesa, ocupació i prosperitat».
Puig asseverava, així mateix, que «València aspira a ser més el port d’Aragó», afegint que al territori veí també li interessa la connexió amb el port de Bilbao, perquè «l’eixida de la crisi passarà per la capacitat d’exportar, i un aspecte fonamental de la productivitat són unes comunicacions adequades».
També indicava que el Govern estatal «té més recursos per a prioritzar aquest corredor» i protestava: «Estem més de 100 anys amb aquest corredor estancat».
El president valencià lamentava que aquesta infraestructura «ha viscut massa temps en l’oblit, mai no ha estat el moment del corredor», però «s’ha acabat el temps de l’oblit per l’embranzida dels empresaris i per l’enfortiment institucional del fet autonòmic. Ja no té marxa enrere».
Competitivitat
Miguel Marzo, de la CEOE a l’Aragó, feia notar que aquest corredor «és important per al desenvolupament i la competitivitat empresarial», d’ací la necessitat d’«agilitzar terminis per a dotar-lo d’infraestructures i la modernitat necessària».
«El transport per tren representa el 4% del total i l’objectiu és aconseguir el 10% en 2030», continuava Marzo, qui apuntava que fa diversos anys es realitzaven cinc trajectes per tren en aquest corredor, ara en són vora 20 i el seu desig és passar dels 50 trajectes.
Salvador Navarro, de la patronal valenciana, expressava que «més enllà de la radialitat hi ha altres interessos, altres infraestructures necessàries, i aquesta és una d’elles», posant l’accent en el fet que «aquest corredor no sols beneficia les empreses, també els ciutadans» i a un total de cinc comunitats: Aragó, País Valencià, La Rioja, Navarra i País Basc.
«Hui el transport per carretera és el mitjà més eficient, però cal fer una aposta clara per la inversió i les infraestructures» sostenibles, deia Navarro.
Adif
La presidenta d’Adif manifestava que el Corredor Cantàbric-Mediterrani és «un eix estratègic per al teixit empresarial» i que «no és només una infraestructura, sinó un projecte al servei dels ciutadans i les empreses», apostant per «completar l’estratègia de desenvolupament logístic, on els ports i els aeroports són un factor principal».
«Necessitem culminar el projecte amb rigor i treball», deia Domínguez, per a qui «el potencial del corredor resideix en la seua transversalitat, que es maximitza si sumem la presa de decisions de tots els actors».
Domínguez recordava que la política de la xarxa europea de transports tracta de «reforçar la cohesió social, econòmica i territorial» i inclou no sols construir noves infraestructures, sinó també millorar l’ús de les existents i reduir l’impacte ambiental del transport, així com augmentar l’eficiència i la seguretat.
«Els corredors són òptims per a respondre en menys temps a una societat i una economia en permanent transformació i són la clau per a obrir finestres d’oportunitat». Domínguez també comentava que la UE impulsa nou corredors, dos dels quals travessen l’Estat espanyol, l’Atlàntic i el Mediterrani, que uneix el Cantàbric-Mediterrani.
Des de mitjan 2018, en aquest corredor s’han licitat 300 actuacions per 4.400 milions d’euros, s’han realitzat adjudicacions per 2.000 milions i s’han posat en servei 233 quilòmetres de vies, sumant un total de 624 quilòmetres.
