Tal dia com hui del 1801 va esclatar una revolta camperola a València, Catarroja i Alberic

El 17 de setembre del 1801 va esclatar una revolta camperola a València, Alberic i Catarroja, que es va escampar de seguida arreu del País Valencià i ha passat a la història amb el nom de «l'avalot de l'any u». Però el conflicte venia de lluny, quan el rei Felip III va expulsar els moriscos valencians, l'any 1609, i va repartir les terres entre la noblesa.

Alberic (la Ribera Alta), per exemple, que havia perdut més de tres mil ànimes de la nit al matí, va caure en mans del duc de l'Infantado, que va fer pública una carta pobla amb unes condicions duríssimes per als vassalls que volgueren establir-se a la població per a treballar «les seues» terres.

Alguns anys després, el botànic Cabanilles, en les seues conegudes observacions, assegurava que els treballs als arrossars d'Alberic, que produïen els millors planters del món –els brins d'arròs que, després, es plantaven a mà als camps de tota la Ribera del Xúquer–, eren «un atentado constante contra la salud y la vida, un sepulcro humano». De fet, una dita popular encara ens recorda: «Si vols viure poc i fer-te ric, vine a Alberic».

Les duríssimes condicions tributàries imposades pel duc, algunes males collites i les riuades intempestives del Xúquer afectaren durant dècades la població d'Alberic, que va mantenir durant quasi un segle diversos litigis contra el senyor, fins que els enviats de la vila foren desterrats de la cort de Madrid, per impertinents. I per si encara fora poc, la guerra contra França provocà la convocatòria d'unes milícies provincials que, com sempre, castigaven els més pobres.

En aquelles condicions, el dia 17 de setembre del 1801, els jornalers eixiren al carrer amb la sang calenta, picaren els escuts de les cases senyorials i proclamaren la revolta amb l'ordre «que ningú pague el dret de senyoria sota pena de la vida». El dirigent d'aquella revolta va ser el tio Pep de l'Horta, un personatge imaginari, tan llegendari com el rei Encobert o alguns altres personatges de la història secreta del bandolerisme. Però els historiadors ens informen que, en realitat, els avalots foren promoguts per «gent de perruca i polvos, amb cinquanta mil pesos d'hisenda», com va declarar un jornaler d'Alberic, testimoni directe dels fets.

Els avalots, que duraren uns quants dies i afectaren, sobretot, la ciutat de València i les comarques centrals del País Valencià, acabaren amb sis execucions i una quantitat indeterminada d'empresonats. Fins a l'any 1863, Alberic no va poder comprar la seua llibertat, amb els bons diners que, entre tots, pagaren al duc de l'Infantado per les terres que el rei li havia regalat.

 

Fonts: Josep Franco, «Qui dia passa, any empeny - 17 de setembre», Diari La Veu, 2018

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.