El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) reivindica l’abaixada de ràtios, l’increment de professorat i la recuperació del poder adquisitiu davant l’inici del nou curs lectiu 2022-2023, que aquest dilluns ha arrencat en Infantil i Primària, Secundària i Batxillerat i Formació Professional.
El sindicat remarca que aquest curs presenta moltes novetats que afecten tant al conjunt del sistema educatiu com a col·lectius concrets. En primer lloc, destaca «la tornada a la normalitat» quant a les restriccions ocasionades per la pandèmia provocada per la covid-19. Després de dos anys, l’alumnat i el professorat ja no està obligat a portar mascaretes, a mantindre distàncies de seguretat o a estar aïllats de la resta de grups-aula en el pati i menjador.
D’altra banda, enguany comencen a aplicar-se els nous currículums derivats de la LOMLOE en els cursos imparells, mentre que en els parells es manté l’anterior model. Això suposa per al professorat que ha de refer les programacions didàctiques dels cursos afectats pels nous currículums (publicats a l’agost) i de les noves assignatures (com a Projectes Interdisciplinaris en Primària i ESO), «fet que justifica sobradament que l’inici de curs no es duguera a terme el dia 8 de setembre com pretenia inicialment la Conselleria d’Educació», destaca el sindicat.
Una altra novetat que afecta els instituts és que l’organització per àmbits en primer de l’ESO ha sigut voluntària –després d’una mesura cautelar adoptada pels tribunals–, malgrat que la majoria de centres ha decidit mantindre els àmbits aquest curs. Si la voluntarietat es manté el pròxim curs es veurà més clarament quants instituts aposten pels àmbits, ja que a pocs dies de començar el curs s’han de refer tots horaris en cas que el centre acordara no aplicar-los.
A més, durant la tardor es negociaran els processos selectius derivats de la llei Iceta –processos d’estabilització de places, no de persones, precisen– que inclouen un concurs de mèrits de 9.150 places a partir de novembre i un concurs oposició «light» que encara no té data.
STEPV també està «pendent» de la publicació per part del Ministeri d’Educació del procediment perquè el professorat tècnic de FP (cos A2) amb titulació universitària s’integre en el cos de secundària (cos A1). Aquesta integració, auguren, «suposarà una millora de les condicions laborals d’aquest professorat, a pesar que quedaran fora una part del PTFP, que es queda com a cos a extingir, segons la LOMLOE».
Per tant, davant el nou exercici acadèmic, STEPV reclama la reducció de ràtios. «Des de fa anys –assenyalen– que és necessària aquesta reducció a un màxim de 20 alumnes per aula en els ensenyaments de règim general. És per això que STEPV ha registrat en Les Corts Valencianes una Iniciativa Legislativa Popular per a la reducció de ràtios. En el moment en què l’accepten, començarà la recollida de les 10.000 firmes necessàries».
Igualment, demanen l’increment de les plantilles de professorat. A més, la normativa d’educació inclusiva exigeix una atenció individualitzada a cadascun dels alumnes, que les actuals ràtios no permet dur a terme. De fet, la mesura millor valorada pel professorat durant la pandèmia va ser precisament la reducció de les ràtios, indiquen des del sindicat.
Així mateix, advoquen per la recuperació del poder adquisitiu. En 2010, les retribucions del professorat (i de la resta del funcionariat) es van congelar. «Amb el govern del PP es van retallar fins a perdre entre 14 i un 16 punts fins a l’actualitat. Els tímids increments salarials que s’han produït últimament no han servit per a recuperar aquesta pèrdua de poder adquisitiu i menys encara amb aquesta situació d’inflació tan elevada», apunten.
STEPV avança que el pròxim 22 de setembre tindrà lloc la Junta de Portaveus, en la qual el Sindicat reclamarà aquestes mesures i moltes altres més per a «millorar les condicions laborals del professorat i el sistema educatiu valencià», propostes que donarà a conèixer pròximament.
