L’ermita de Santa Bàrbara, a Monòver (el Vinalopó Mitjà), és un edifici religiós d’estil barroc, ubicada sobre un dels dos pujols que dominen la ciutat. S’albira des de la llunyania, i dibuixa, juntament amb el castell i la Torre del Rellotge, la silueta característica de Monòver.
Va ser construïda, sobre un gran basament de pedra, a finals del segle XVIII, després d’enderrocar l’anterior, que va ser bastida entre 1692 i 1694 per Tomás Estacio.
L’estil segueix models del barroc valencià, però deriva de posicions clarament italianes, amb una suau mescla de neoclàssic. És l’única de la diòcesi que utilitza la corba, i solament existeix una altra ermita d’aquestes característiques en tot el País Valencià, la capella de la Comunió de Santa Maria d’Elx. Els seus autors poden ser José Gonzálvez de Coniedo o Lorenzo Chápuli.
És un edifici aïllat, de planta rectangular, dividit en tres espais diferenciats. Al sud, un atri porticat amb tres arcs sobre columnes de pedra; al nord, la sagristia o casa de la santera, i entre tots dos, la capella de planta el·líptica.
Un dels elements més destacables és la cúpula de mitjana taronja, que es recolza sobre la cornisa. A l’exterior, a l’extradós, s’hi observa la doble curvatura i l’acabat en teula vidriada en color blau. A l’interior, ressalta el terra de grans lloses de pedra, i la decoració de garlandes, sanefes i florons en relleu i la utilització de capitells corintis.
