El massís del Caroig és un sistema muntanyós situat entre la Vall de Cofrents a l’oest, el riu Xúquer i el seu congist al nord i nord-est, la Canal de Navarrés a l’est, i la vall de Montesa al sud. El més pic més alt (1.126 m) dona nom al conjunt, que integra la formidable Mola de Cortes. Els municipis que hi formen part són: Cofrents, Cortes de Pallars, Millars, Bicorb, Quesa, Bolbait, Xella i Anna.
Constitueix una vasta extensió de terres muntanyenques; un paradís ecològic desafortunadament afectat pels incendis forestals reiterats. Les seues característiques geomorfològiques, botàniques i humanes ofereixen uns paisatges aspres alhora que bells i carregats de vida vegetal i animal. Antoni Josep Cavanilles considerava el Caroig, per la localització i el caràcter, com a «centro y punto de unión de los montes esparcidos por todo el reyno de Valencia».
Estructuralment, el massís i la mola es presenten com una enorme plataforma cretàcica, de 45 km de longitud de nord a sud i 35 km d’amplària d’est a oest, en la qual els materials són predominantment calcaris. No obstant això, afloren als seus marges els algeps i les argiles del Keuper, materials menys permeables, que pel fet de situar-se en els estrats inferiors expliquen l’abundància de fonts i brolladors. Encara que la Mola de Cortes posseeix una topografia més regular, cap al sud la resta del conjunt és un poc més complex. El modelatge càrstic i l’erosió diferencial de les aigües d’escorrentia han propiciat un paisatge agrest, en el qual alternen blocs elevats i barrancs profunds.
Fauna i vegetació
Malauradament, els incendis forestals successius han provocat que la vegetació mostre un dinamisme regressiu, i el pi blanc i el roig han anat substituint les carrasques. També hi ha formacions arbustives i herbàcies constituïdes per coscolls, romers, timons i argilagues.
Així, les pinedes s’han convertit en la formació arbrada que hi domina, àrees més o menys extenses i contínues allà on les repoblacions forestals han tingut èxit. Encara queden reductes botànics interessants a les obagues i els fons dels barrancs, on la vegetació ha quedat menys alterada.
Al barranc d’Otonel i al de Moreno s’han conservat alguns exemplars de roure valencià (Quercus faginea) que acompanyen comunitats menudes de freixes (Fraxinus ornus) i arbocers (Arbutus unedo), ja que la humitat i la frescor, unides a la vegetació exuberant, generen un entorn frondós i més verd.
La fauna és rica i abundant: cabres salvatge i muflons, porcs senglars, talpons, eriçons, ratolins, rèptils, àguiles, falcons i altres aus nocturnes.
Art rupestre
Els trets fisiogràfics del massís del Caroig i de la mola de Cortes queden definits per la seua inaccessibilitat i l’escassa presència d’assentaments humans. No obstant això, els diversos jaciments existents, amb manifestacions excel·lents d’art rupestre de l’Arc Mediterrani reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, indiquen la presència de poblacions de societats postpaleolítiques.
Les pintures rupestres de la Cova de l’Aranya, a Bicorp, són un dels millors conjunts del període. Entre les composicions destaca la coneguda escena de la recol·lecció de la mel. Encara que no són fàcils de datar, es calcula que aquestes pintures podrien tindre entre 7.000 i 8.000 anys d’antiguitat.
