El recinte emmurallat d’Atzeneta del Maestrat pertany segurament a l’època musulmana. De fet, el topònim Atzeneta prové del nom del cap berberesc Zanet, de la tribu Az-zanata, que estava assentada als territoris de l’actual municipi. Segons els estudis, aquestes primeres muralles es va alçar en l’extrem est i van originar un espai públic que coincidiria amb l’actual plaça Pastora.
Després de la conquesta per les tropes de Jaume I va formar part de la demarcació territorial del castell de Culla. A principis del segle XIV, la població va ser venuda a l’Orde de Montesa i es va convertir en una zona de residència d’importants famílies de la noblesa, la qual cosa encara es veu a les façanes de moltes cases del poble.
Existeixen documents redactats pels Mestres de Montesa el 1374 i el 1377 referents a la construcció de muralles noves i millores de les ja existents. D’aquesta manera, la primera ampliació es va haver de dur a terme el segle XIV, coincidint amb la guerra dels dos Peres.
La majoria de les restes actuals estan dins de les cases que van ser construïdes sobre elles o van utilitzar part del recinte emmurallat com a cases. Així ocorre amb les antigues torres. Durant el segle XVIII, se’n va enderrocar bona part.
Cal destacar l’anomenada Torre de la Presó, que presenta planta quadrada, tres altures i coberta de teula romana a una aigua. Els murs tenen espitlleres i les finestres, gruixudes reixes de forjat. En la porta d’accés, hi ha una inscripció del 1898. Va ser usada com a presó fins a pràcticament els anys 60 del segle XX.
