El Retaule de la Mare de Déu de l’Esperança, a l’Església Parroquial de Pego (la Marina Alta), va ser pintat per Antoni Peris (València, ca. 1365-1422), membre d’una família d’artistes, a la qual també pertanyeria Gonçal Peris. Està documentat el 1388 gràcies a un rebut de pagament per la pensió d’un censal que va percebre amb la seua dona Caterina. El 1393 treballava al taller de Pere Nicolau, a qui va succeir quan va morir el 1408 en l’estimació de la clientela valenciana. Del 1415 al 1422, probable data de la seua mort, es documenten a nom seu més d’un retaule per any, alguns de notable envergadura com el de Sant Joan Evangelista de Massamagrell (l’Horta Nord).
L’obra que va dur a terme a Pego fa 268 x 209 cm i consta de nou escenes disposades en tres carrers.
La taula central dedicada a la de l’Esperança, coronada per dos àngels i l’Esperit Sant, està flanquejada per quatre àngels, dos orants, un altre oferint lliris, i el de l’esquerra mostrant un llibre obert, amb el text del Magnificat (Lluc I, 46-55).
La Mare de Déu, asseguda sobre un ric brocat roig i or, vesteix una sumptuosa túnica de brocat d’or i mantell blau fosc, folrat de teixit roig, com és habitual en el gòtic valencià. El pentinat està cobert amb subtil vel. Damunt, hi ha la Dormició, rematada pel Calvari.
Als carrers laterals, hi apareixen els altres titulars: Santa Caterina amb els atributs, la palma i la roda del martiri, i l’emperador romà Maxenci als peus, i Sant Bartomeu empunyant el ganivet, amb els Evangelis en l’altra mà, amb el dimoni encadenat als peus. Damunt de tots dos, una escena del martiri, coronada per l’Anunciació a l’esquerra i la Nativitat, a la dreta.
Aquesta última presenta Salomè, la llevadora, dempeus en primer pla de l’esquerra, i Sant Josep, que estableix diàleg amb el grup d’adoradors situat al seu costat. La cabanya, rectangular, està formada per quatre estaques que sostenen un sostre de bigues de fusta.
La Mare de Déu hi apareix agenollada, amb les mans creuades sobre el pit i vestida amb túnica de brocat groc i or, coberta amb mantell blau folrat de color taronja. La mula i el bou fan calor al xiquet tombat en un pessebre de color gris, amb l’aurèola daurada i uns bolquers pobres. Un querubí roig baixa volant cap al Nen que alça la cara mirant-lo. Darrere de la cabanya, hi ha esbossats els pastors amb l’àngel sostenint el filacteri del Glòria i a la dreta un castell blanc sobre roques.
Fonts: Carmen Rodrigo, «La Natividad y la Epifanía en la pintura gótica valenciana (1400-1450)», 2009 / Viquipèdia
