El castell de Santa Anna, a Oliva (la Safor), és una de les poques fortaleses renaixentistes del País Valencià, la qual cosa el converteix en un element de gran singularitat dins l’arquitectura militar de les nostres terres.
Ubicat al cim del tossal que domina la ciutat, la construcció respon a una clara voluntat senyorial d’assegurar la defensa de la vila en uns moments –primera meitat del segle XVI- caracteritzats per les incursions dels pirates barbarescs.
Bastit de nova planta entre 1529 i 1545, la posició permetia a la guarnició vigilar perfectament la línia de costa, mantindre el domini de les altures i exercir un control sobre la població de la moreria.
La dotació d’armes el 1585 era de set peces d’artilleria entre sacres, colobrines i morters. Precisament, a causa de la irrupció de l’artilleria en la guerra moderna, els forts renaixentistes no tenen la verticalitat i l’altura dels castells medievals, sinó torres redones i murs atalussats, més resistents i menys visibles al foc enemic.
Presenta planta rectangular, reforçada als cantons nord-oest i sud-est per dues grans torres circulars. La nord-oest domina la Vila i el Raval, i l’altra defensa l’entrada a la fortificació, a la muralla oriental, i l’accés sud de la població.
La fàbrica dels murs és de maçoneria travada amb morter i els marcs de les troneres són de pedra sorrenca. A l’interior s’ha conservat l’aljub que garantia l’abastiment d’aigua.
Posseïa una guarnició pagada pel comte d’Oliva fins principis del segle XVIII. A mitjans d’aquesta centúria es va erigir a la part central una nova ermita sota l’advocació de Santa Anna.
Les restes actuals mostren un monument impressionant per la senzillesa de concepció i la solidesa de fàbriques. La posició en altura el converteix en un mirador excepcional de la plana litoral i de la mateixa ciutat d’Oliva.
