Un estudi quantifica l’extensió dels boscos a les zones àrides del planeta i aporta noves evidències sobre el paper clau del clima del passat i els aqüífers en la distribució actual i futura, segons publica la revista Nature Plants.
Els investigadors coincideixen que conéixer la distribució dels boscos i les variables ambientals que la determinen és clau per a restaurar amb èxit els ecosistemes degradats de les zones àrides i mitigar els impactes del canvi climàtic i la desertificació mitjançant la plantació d’arbres. La disponibilitat d’aigua és el principal factor limitant per al desenvolupament dels boscos en zones àrides, però fins ara no s’havia estudiat el paper que juguen els aqüífers i el clima d’èpoques passades com a impulsors de la seua distribució a escala global.
L’estudi -en el qual col·laboren el Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global (DRYLAB) de la Universitat d’Alacant (UA) i el Laboratori de Biodiversitat i Funcionament Ecosistèmic (BioFunLab) de l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla (IRNAS), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)- aporta proves noves que el clima de fa 6.000 anys (a mitjans de l’Holocé) i l’aigua subterrània condiciona la distribució dels boscos en les zones àrides del planeta.
«Les nostres troballes posen de manifest la importància d’un passat més humit i d’uns aqüífers ben conservats per a explicar la distribució actual dels boscos de les zones àrides», sosté l’investigador postdoctoral de la UA Emilio Guirado, que lidera l’estudi.
La utilització conjunta d’una base de dades fotogràfica de 100.000 boscos, eines d’intel·ligència artificial i models estadístics avançats, ha permés als investigadors estimar l’extensió dels boscos de les zones àrides, quantificada en aquest estudi en 1.283 milions d’hectàrees (200 milions d’hectàrees més que les estimacions existents fins a hui), així com la localització actual.
«Les estimacions actualitzades i més precises de l’extensió i localització actual i futura dels boscos de les zones àrides que ací s’ofereixen són importants per a millorar la seua gestió i conservació», indica Guirado. «Més de la meitat de la superfície forestal mundial de les zones àrides està fortament influenciada per les condicions climàtiques del passat», recalca l’investigador de la UA.
Els investigadors també han acoblat la informació sobre el clima del passat i els aqüífers a models climàtics futurs per a poder predir les zones àrides que podrien patir futures pèrdues i guanys de boscos sota escenaris socioeconòmics i climàtics realistes.
«El nostre estudi suggereix que no és possible entendre la distribució actual dels boscos de zones àrides a escala mundial sense tindre en compte els llegats climàtics del passat. Gran part dels boscos actuals de zones àrides podrien haver-se establit en un clima més humit i amb aqüífers amb nivells d’aigua més elevats. Això implica, per exemple, que reforestar o aforestar zones àrides podria ser molt més complicat del que es pensava», indica Manuel Delgado Baquerizo, líder del BioFunLab de l’IRNAS-CSIC i de la Unitat Associada de la Universitat Pablo de Olavide BioFun.
Els resultats d’aquest treball poden orientar les accions de restauració evitant les zones inadequades per a l’establiment d’arbres i seleccionant espècies alternatives (per exemple, herbes o arbustos) en àrees on les futures condicions climàtiques o l’esgotament dels aqüífers poden no permetre l’establiment d’arbres en un món cada vegada més sec.
«Les nostres troballes qüestionen la idea que podem utilitzar les estimacions de la distribució dels boscos basades únicament en les condicions climàtiques actuals per a guiar els esforços de restauració en les zones àrides, especialment tenint en compte l’augment d’aridesa previst per a les pròximes dècades en bona part de les zones àrides del món», comenta l’investigador de la UA Fernando T. Maestre, director del DRYLAB i coautor de l’estudi.
«Així com reforestacions ben planificades poden ajudar significativament a abordar amb èxit la desertificació de les zones àrides, si aquestes actuacions s’escometen massivament sense atendre el seu efecte en el balanç hídric, més que resoldre un problema pot crear-se’n un altre més gros», afirma Jaime Martínez-Valderrama, investigador postdoctoral del DRYLAB i també coautor de l’article publicat en Nature Plants.
