Asaja responsabilitza els governs valencià i espanyol per l’incendi de la Vall d’Ebo

L’Associació de Joves Agricultors (Asaja) d’Alacant ha responsabilitzat la Generalitat i el Govern espanyol per «la deixadesa del món rural», que ha derivat en un «abandonament», diuen, i ha provocat l’avançament de l’incendi forestal originat el passat dissabte a la Vall d’Ebo (Marina Alta). El foc s’ha estabilitzat aquest divendres, i en tot aquest temps ha calcinat milers d’hectàrees «en el pitjor incendi registrat a la província durant l’última dècada», han dit des de l’entitat agrícola.

En un comunicat, Asaja reclama la convocatòria d’un comitè urgent que siga capaç, diuen, d’elaborar un pla estratègic per a mantindre i millorar els cultius i l’ús del territori a les comarques de l’interior d’aquesta zona.

Segons consideren, les principals causes d’aquest incendi es deuen a la disminució del rendiment de la renda agrària, «sacsejada per les despeses elevades que ha d’assumir l’agricultor o el ramader», així com l’encariment del preu de la gasolina i de l’abonament, entre altres qüestions que «han donat lloc a uns camps cada vegada més buits que deixen de ser rendibles, que dificulten el relleu generacional i que afavoreixen el despoblament a les zones rurals».

Els últims vint anys, les terres de cultiu del País Valencià, indiquen des de l’entitat, han caigut en un 23% (de 178,5 milers d’hectàrees el 2001 a 136,6 el 2021), mentre que les destinades a pastures i al terreny forestal s’han incrementat un 22% i un 19% respectivament, segons l’Informe Agrari del 2021.

«Cada vegada hi ha menys camp agrícola actiu i més superfície abandonada que posa en evidència que són temps molt difícils per al sector», lamenta José Vicente Andreu, president d’Asaja, qui adverteix que «quan les activitats agrícoles i ramaderes s’aturen, el mont guanya terreny de manera descontrolada i la muntanya es queda òrfena d’unes terres actives i custodiades que actuaven com a parapent en cas d’incendi».

Per això, Asaja proposa crear un comitè d’urgència en el qual participen experts en la matèria, agricultors i veïns de la zona. No només per a plantejar solucions a curt i a mitjà termini, sinó també per a millorar les condicions agràries i revitalitzar les zones rurals.

Actualment, l’entitat està acabant de plantejar una sèrie de propostes «en ferm» que, segons l’opinió d’Asaja, s’haurien de contemplar en un pla estratègic per a mantindre i millorar els cultius de les comarques d’interior afectades per l’incendi originat a la Vall d’Ebo. Entre altres solucions plantejades, l’entitat agrària veu necessari afavorir la rendibilitat al camp i enfortir les cooperatives, així com la implantació de regadius socials per a evitar la despoblació.

També parlen de promoure una fiscalitat agrària que reculla les especialitats característiques de la zona, un segur agrari per a la cirera de la zona i un pla de replantació de la xylella, a més d’una línia de finançament específica que contemple les necessitats de les empreses agràries i dels agricultors de les zones afectades.

D’altra banda, Asaja no considera «suficient» la intenció de la Generalitat d’estudiar la petició de declara la zona com catastròfica. «Es pot convertir en una cortina de fum per a justificar i aparentar que es fa alguna cosa quan en realitat no es desenvolupen accions efectives», han dit.

Com a exemple en aquest sentit posen el de la DANA del 2019 al Baix Segura, que es va declarar zona catastròfica, cosa que, diuen des de l’entitat agrària, «ha suposat un laberint administratiu per als afectats sense que s’establisquen mesures reals que ajuden a previndre la situació», critiquen.