El professor de Geografia de la Universitat d’Alacant (UA) Enric Moltó ha apostat per ajudar a la regeneració de la natura afectada per l’incendi forestal iniciat la Vall d’Ebo (Marina Alta) «sense desenvolupar polítiques agressivse». Segons diu, la natura «té una major capacitat de regeneració del que nosaltres creiem».
L’expert prefereix no posar una «data» al temps en què tardarà a recuperar-se l’entorn, ja que depén de «molts factors», com ara la «quantitat» i «forma» de pluja que caiga. Al mateix temps, el professor ha demanat una gestió «integral amb tots els actors» per a replantejar la gestió de les muntanyes a la zona recuperant activitats tradicionals: «Sempre pensem en solucions massa simplistes, cal veure on volem anar sense dramatisme».
Moltó s’ha pronunciat en aquests termes, consultat, d’una banda, per la gestió i situació de les muntanyes i, també, per una estimació de temps de recuperació del paisatge que s’ha perdut a causa de l’avanç i de la magnitud del foc que ha afectat durant aquesta setmana les comarques de la Marina Alta i del Comtat, i que està estabilitzat des d’aquest divendres.
Pel que fa al procés de regeneració, el professor ha subratllat que «això de posar anys dependrà de la mesura en què la pluja siga torrencial o no, i si la quantitat d’aigua és acceptable», a més de dependre de «molts» altres factors. «Depén de la quantitat de pluja. Tota la superfície forestal, en un percentatge molt elevat, era herbàcia, d’espècies adaptades a la reforestació», ha matisat, per la qual cosa «la natura està adaptada a aquests fenòmens mediterranis capaços de regenerar-se».
Igualment, ha destacat que el punt àlgid de l’incendi s’ha produït en «unes de les zones més plujoses» del País Valencià «i en un dels pobles més humits d’Espanya». «En aquesta zona hi ha hagut una abundància pluviomètrica increïble, i per tant això feia que la superfície forestal estiguera humida, la qual cosa, d’una banda, va ser positiu, però també va suposar un problema».
Sobre aquest tema, assenyala que «en zones com aquestes, sense condicions del tot idònies, es pot regenerar» la natura, però cal tenir «prudència i paciència» i fugir de les «polítiques agressives». «La política adequada no és reimplantar a l’endemà, sinó ajudar a la naturala a que es regenere; no ha d’haver-hi polítiques agressives ni és adequat posar terminis», ha defensat.
Moltó també s’ha referit a la gestió i a les polítiques de manteniment de les muntanyes de la zona, i ha afirmat que «la política agroforestal no ha estat l’adequada». Així, ha matisat que en algunes zones ha estat així per la «sobreexplotació» i per l’excés «d’activitat agrària de regadiu escalonat», però en altres zones de l’interior és per l’«abandonament» de les activitats tradicionals, «la qual cosa ha provocat aquest problema».
«Cada zona és diferent: a la Vall d’Ebo, a la Vall de Gallinera i al Comtat el problema ha estat l’abandinament de les activitats tradicionals, de ramaderia que servia com a tallafocs. En aquest incendi es veu clarament com els pocs cultius que queden han servit com a tallafocs. En aquest sentit, la gestió agroforestal ha de passar per evitar que es perda més sòl agrari» i per apostar per «les tasques de manteniment del paisatge amb activitats tradicionals», ha assenyalat el geògraf.
Per a finalitzar, ha agregat que «es troba a faltar una gestió integral amb tots els actors» perquè «s’adonen que les solucions en cada zona» són diferents. «És cert que una certa activitat ramadera controlada pot exercir aquesta funció, però no es tracta de netejar les muntanyes, no és brutícia vegetal, cal anar amb compte on s’apliquen aquests mètodes i fugir de solucions simplistes», ha remarcat.
