Abril de 2020
Portem una bona temporada, des de la segona quinzena de març, amb la pluja com a principal protagonista. Haurem de fer un balanç quan arribe l’estabilitat (que algun dia arribarà igual que algun dia passarà el malson que ens ha tocat viure) perquè no serà fàcil trobar un inici de la primavera tan plujós com el d’enguany.
I encara que siga des de dins de casa, no em negareu que fa goig veure ploure, pensar que els aqüífers agrairan aquestes precipitacions, que els embassaments donen registres com feia molt de temps que no donaven i que els boscos i muntanyes ‘estaran’ superfeliços.
I tot i el confinament, no em direu que és tot un plaer guaitar per la finestra i ensumar eixa olor característica després d’un dia de pluja.
L’olor de terra banyada té un nom: petricor
Del grec antic πέτρα Pétra ‘pedra’ i ἰχώρ ICor ‘icor’ (fent referència al líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega).
Seria l’equivalent a les expressions populars ‘terra banyada’ o ‘olor de pluja’.
Per què es produïx?
Quan les gotes de pluja impacten contra una superfície porosa (com pot ser la terra) atrapa minúscules bombolles d’aire en el punt de contacte. En eixe moment alliberen una xicoteta quantitat d’aerosols, partícules en suspensió procedents de terra, que són les responsables de la dispersió d’eixe aroma tan particular.
Són eixes partícules, en pujar des de la terra, les que arrosseguen olis produïts per les plantes vegetals i altres elements aromàtics emmagatzemats a terra o als bacteris que hi ha la superfície.
Van ser els investigadors australians I. J. Bear i R. G. Thomas els primers a emprar el terme Pretrichor l’any 1964 en un article per la a la prestigiosa revista Nature.
