L’atura del Sol canvia al llarg de l’any.
És una evidència que tots sabem o podem comprovar només mirant al cel.
La forma de la Terra fa que, depenent d’on visquem, el sol ens arribe més o menys perpendicular sobre els nostres caps. A més, també podem veure’l més o menys alt sobre l’horitzó en cada equinocci o solstici.
Les estacions, els equinoccis i els solsticis, van succeint-se al llarg de l’any de forma quasi matemàtica. La Terra gira al voltant del Sol (li costa 365 dies fer una volta completa), i al mateix temps gira sobre si mateixa i va basculant el seu eix avant i arrere. A l’estiu s’acosta al Sol i per això els dies són més llargs i el tenim més vertical sobre els nostres caps. A l’hivern l’eix ‘recula’ enrere i les hores de nit van allargant-se des de l’equinocci de tardor fins al solstici d’hivern.
Com a testimoni tenim les fotos que ens va fer arribar Paco Burguera des de Campanar, a València. La primera de la posta del 21 de juny, i la segona des del mateix lloc el 18 de setembre. S’aprecia perfectament com canvia el punt de la posta en tres mesos.
Al País Valencià el Sol arriba a la seua altura màxima en juny (uns 74°) i a l’hivern baixa fins als 27,5°.
A principis del mes de maig, hem de tindre en compte que el Sol arriba o menys a la mateixa altura que en juliol o en agost, i si en eixos mesos (quan habitualment estem de vacances) ens posem crema solar protectora quan anem a la mar o a la muntanya, més ens hem de protegir quan tenim la pell blanqueta per no haver vist el sol en tot l’hivern.
En el següent gràfic veiem com canvia al llarg de l’any l’altura del sol a mesura que van succeint-se les estacions.
