El 18 d’agost del 1990 va entrar en vigor a Canal 9 una llista de 543 paraules censurades per considerar-se «massa catalanistes», segons treballadors d’aquest mitjà de comunicació.
A partir d’aleshores, un xicotet diccionari amb les paraules prohibides va començar a aplicar-se per ordre del director general de la Ràdio Televisíó Valenciana (RTVV), Amadeu Fabregat. Amb aquesta mesura, Fabregat es desvinculava de la gramàtica utilitzada per les universitats valencianes i la Conselleria d’Educació i s’aproximava a les teories idiomàtiques defensades per sectors de la dreta regional.
Els redactors de Canal 9, que elaboraven les notícies en valencià, havien d’escriure paraules com ara «segell», «Alemanya» i «argent» en castellà («sello», «Alemania» i «plata»). Així mateix, altres paraules van ser castellanitzades: «deport» (en compte d’«esport»), «ret» («xarxa»), «quadro» («quadre») i «vacacions» («vacances»). Altres modificacions consistien a eliminar la «d» intervocàlica dels finals de les paraules, com ara «vesprada», que havia de pronunciar-se amb «una a llarga». Alguns vocables van ser substituïts per dubtosos sinònims: «promés» es va canviar per «nóvio», o «revolta» va passar a ser «sublevació». Tampoc es podia utilitzar la paraula «amb», que es va convertir en el vocable «en».
Amadeu Fabregat va anunciar que la llista de paraules, elaborada per ell, s’aniria ampliant o modificant «sempre que es crega oportú fer-ho així».
L’aplicació del diccionari es va fer rigorosament. Fabregat va sol·licitar al Departament d’Informàtica la introducció d’un mecanisme que permetia saber quin corrector lingüístic supervisava cada notícia. D’aquesta manera, el director general coneixia qui no aplicava els nous criteris.
Un nombre elevat de les 543 paraules censurades -entre les quals no hi havia les anteriorment esmentades- ja estava qualificat d’utilització «no convenient» al llibre d’estil aprovat la tardor anterior pel Consell d’Administració de la RTVV, que no va acceptar el nou diccionari.
Els periodistes de Canal 9 van haver de substituir a partir d’aleshores el verb «agafar» per «agarrar». També havien d’utilitzar «aixina» en lloc d’«així», com s’havia fet fins llavors. Les paraules «boxa», «butlletí», «dada» o «maduixa» van ser canviades per «boxeig», «bolletí», «notícia» i «fraula».
Fonts: Diari La Veu / Francesc Bayarri, «Una lista de palabras prohibidas entra en vigor en Canal 9», El País, 1990
