– El pretèrit perfecte era un vanitós.
– El professor de mitologia mai no parava el cotxe davant les sirenes de l’autoritat. Adduïa que les sirenes embruixaven l’home per després devorar-lo.
– Curiosament, aquell mut parlava sis idiomes.
– El reboster, durant la pandèmia, va estar confitat a la pastisseria.
– La lletra «h» hauria de pronunciar-se amb un silenci monacal.
– El pocavergonya del capellà, quan estava al seu despatx, feia spoiler a la figureta del nen Jesús, ensenyant-li’n una altra de la crucifixió.
– Es va comprar una crema reafirmant i cada dia que passava era més ella.
– El socerdot tenia la patena de tot menys neta.
– El taxidermista era capaç de dissecar un mussol en el trajecte que va de la ciutat a l’aeroport.
– L’asterisc és la mosca de les paraules.
