Enguany, la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) celebra la seua 54a edició. Aquestes jornades acadèmiques, que van nàixer a la localitat nord-catalana de Prada de Conflent en ple franquisme, evidencien el seu èxit amb la continuïtat ininterrompuda gràcies a la implicació entusiasta del professorat, de l’alumnat i dels organitzadors en general. Com calia esperar, en l’edició d’aquest 2022, que se celebrarà entre el 17 i el 22 d’agost, el gran homenatjat serà Joan Fuster en l’any en què se celebra el seu centenari. També serà recordat el poeta català Gabriel Ferrater, de qui es commemora també el seu centenari i el cinquantenari de la seua mort.
Una de les persones que més parlarà de Fuster en aquesta edició de l’UCE serà Xavier Serra. Va nàixer a Sueca (la Ribera Baixa), al mateix poble que l’assagista l’any 1967, tot just cinc anys després de la publicació de Nosaltres els valencians i tot just, també, quan Fuster publicava un llibre no tan conegut però que va encendre l’animadversió de la cúpula fallera: Combustible per a falles. Serra participa des del 2009 en la UCE de manera continuada. Va començar a fer-ho acceptant la invitació a una taula rodona sobre continuïtats i discontinuïtats en la filosofia catalana. El suecà, que hi anà en representació de la Societat de Filosofia del País Valencià, seria convidat ja de manera ininterrompuda per participar en l’àrea de Pensament, dirigida aleshores per Jordi Sales i Josep Montserrat.
Xavier Serra no va tardar a trobar atractives aquelles jornades. «Sempre n’hi ha hagut una barreja molt curiosa de l’aspecte cultural i del lúdic. Ens ho passem molt bé, tant a les classes com al càmping, amb la família i amb gent que coneixes a la UCE. És un luxe fer classes amb gent que hi va per escoltar-te sense cap obligació, sense cap altre motiu que el de voler assistir-hi», explica.
Aquest any, Xavier Serra participarà en tres actes que es faran a la UCE sobre Joan Fuster. El que pretén transmetre i deixar clar a les jornades, comenta, és tot el contrari del que se sol sentir al voltant de la figura de l’assagista. «Molts volen fer pensar que el missatge de Fuster sobre els Països Catalans era una cosa que havia quedat absolutament derrotada, sobretot després de l’Estatut que ens van imposar i dels 20 anys del PP a la Generalitat. Semblava que aquella idea de país era irrealitzable, utòpica, però curiosament ara molts parlen d’aquell “espai comunicatiu comú” que són els Països Catalans i que són, també, l’única possibilitat que tenim de sobreviure en el món cultural: la de fer més estretes, fluïdes i intenses les relacions entre tots els territoris».
L’escriptor relaciona aquesta idea amb l’actualitat, i la lliga amb una altra xerrada que ell mateix protagonitzarà sobre el «Pensament social i polític en la música catalana del segle XXI», tal com es titula el curs que farà junt amb la professora Maria Arquer, de la Societat Catalana de Filosofia. Un acte que no és sobre Fuster en concret, però que evoca contínuament el pensador de Sueca. «Obrint Pas», explica Serra, «va arribar a ser el gran grup musical de tota una generació perquè va trencar les estúpides fronteres autonòmiques, que les Generalitats Valenciana i Catalana s’han cregut que han de contribuir a aixecar. Però la gent que treballa en les discogràfiques i que sap com funciona el mercat no es creu allò de les barreres autonòmiques i aposta per la distribució arreu dels Països Catalans. El cas de la música és claríssim, perquè els grups en valencià no han sigut, només, grups per a valencians, sinó que Zoo omple sales a Catalunya i Oques Grasses o Antònia Font les omplen a València», justifica.
Un resultat que es pot equiparar al del món editorial, on «l’intercanvi és continu». Segons Serra, «a la literatura tampoc no hi ha barreres, llevat que algunes editorials en concret facen les seues promocions només en un territori determinat i no s’atrevisquen a fer-ho amb interessats d’altres territoris de llengua compartida», diu. Però, en definitiva, «els autors valencians es llegeixen a Catalunya i els catalans al País Valencià», tot i que Serra destaca també la «contrarietat» que editorials històriques com Edicions 62 o Empúries hagen sigut absorbides per Planeta.
Edicions 62, precisament, es va fundar amb la publicació de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, fa ara seixanta anys. «Aquella era la mostra que no hi havia cap límit autonòmic o provincial, però amb l’aprovació i la vigència dels estatuts d’autonomia hi ha hagut contradiccions», explica. Alhora, Serra assenyala personalitats com ara els presidents catalans Josep Tarradellas i Jordi Pujol, «que no creien de cap manera en els Països Catalans», si bé assegura que amb Pujol «Edicions 62 mai no s’hauria venut al grup Planeta» i que, tot i tancar-se en un discurs estretament autonomista, també va contribuir a fer progressar Acció Cultural del País Valencià, entitat que va fer possible l’arribada de les emissions de TV3 al País Valencià, reforçant aquell «espai comunicatiu comú» que ara tant es troba a faltar i que, segons Serra, «mostra l’absoluta inoperància dels polítics que governen actualment Catalunya i el País Valencià, que són incapaços fins i tot de garantir-nos la llibertat d’informació».
Tornant a la UCE en concret, i continuant amb la política, Serra destaca que des d’aquestes jornades acadèmiques també s’han convidat diversos polítics d’arreu del domini lingüístic per protagonitzar conferències, taules i activitats, si bé lamenta que els valencians no sempre han acceptat la invitació, amb excepcions com Jordi Sebastià o Enric Morera. Així, Serra recorda quan els consellers balear, català i valencià, en aquell moment Fanny Tur, Lluís Puig i Vicent Marzà respectivament, van ser convidats el 2017 a commemorar els 25 anys de la mort de Fuster i l’únic conseller que no s’hi va presentar va ser justament el valencià. Aquest rebuig, exemplificat amb l’anècdota comentada però visible en el dia a dia, Serra el relaciona amb «un càlcul electoralista infantil» d’alguns polítics valencians, si bé també considera que els catalans també estan fent una política «purament autonomista».
Contra aquest autonomisme hi ha el pensament fusterià, que serà reivindicat en aquesta edició de la UCE amb altres jornades que Serra també protagonitzarà. El professor i escriptor de Sueca diu que, de totes les activitats sobre l’assagista, la que tindrà més temps per aprofundir serà la que es titula «Literatura, història i pensament», on durant tres hores, el catedràtic Ferran Garcia-Oliver, l’editor Joan Santanach i el mateix Serra protagonitzaran un acte participatiu amb el públic. «Mostrarem el gran escriptor i el gran literat en català del segle XX, però al mateix temps mostrarem també el militant i l’activista combatiu, l’intel·lectual compromès». Segons Serra, de Fuster també cal subratllar que «va ser el personatge que va posar en marxa el país», i posa exemples per justificar aquesta afirmació. «El pintor Manuel Boix va tindre els primers catàlegs escrits per Fuster. La Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana es va poder fer gràcies a Fuster, tot i que aquell títol li fera fàstic. El setmanari El Temps es posa en marxa perquè era una idea de Fuster, qui també va proposar fer L’Espill per demostrar que els blavers no havien guanyat. Per demostrar-ho calia fer una revista d’informació general i un mitjà amb pretensions intel·lectuals, ambdós mitjans molt ben fets, per a tots els Països Catalans», argumenta. D’aquesta manera, segons Serra, Fuster va aconseguir que la lluita pel país anara «més enllà dels aplecs i dels discursos: ell va ser capaç de mobilitzar tots els elements actius que tenia el país». Alhora, explica també que Fuster no va ser només «el referent del catalanisme, sinó de tota l’oposició al franquisme, i és per això que el Partit Comunista al País Valencià es va anomenar PCPV, que Vicent Ventura i Alfons Cucó van crear el PSPV o que CCOO es distingeix com a CCOO-PV: tot per influència de Fuster». Per això, diu Serra, «tot i que ens han mig convençut per a fer una lectura de fracàs, el projecte de Fuster va tindre un èxit fabulós».
Per últim, segons Serra, si en alguna cosa va fallar el fusterianisme va ser en la política electoral. Rescata, en tot cas, la creació de la Unitat del Poble Valencia, precedent del posterior Bloc Nacionalista Valencià, «que va arribar a tindre algun èxit i a generar alguna esperança», però lamenta que l’actual Bloc es denomine ara Més País «i que en els vuit anys en què han tocat poder no hagen sigut capaços d’avançar políticament gens en eixa línia, sinó que al contrari, s’hagen volgut diluir».
Fuster, que desperta tota mena de reflexions cent anys després del seu naixement i trenta anys després de la seua mort, que continua inspirant els seus seguidors i espantant els seus enemics, estarà ben present en l’edició actual de la Universitat Catalana d’Estiu gràcies no només a la presència de Xavier Serra, sinó a la de tots els assistents que tornaran a omplir Prada per cinquanta-quatrè any consecutiu.
