La Font de la Trinitat de Xàtiva (la Costera), va ser construïda el segle XV al bell mig de la plaça homònima, un dels espais més emblemàtics del centre històric, ja que hi ha edificis singulars com ara el Palau d’Alarcó (segle XVIII) i el convent de la Trinitat (segle XIV). A més, dona al carrer de Montcada, on la noblesa va edificar les seues residències.
Segurament, es va construir el 1403, encara que la informació oficial es va perdre amb l’incendi de l’arxiu de la ciutat el 1707, i es va restaurar durant el segle XVIII.
Ha servit com a model per a la construcció d’altres fonts posteriors. Està formada per una tassa de planta octogonal, al centre de la qual s’alça una columna amb forma de prisma. Aquesta s’obri per tal de formar la cara inferior de la copa, adornada amb arabescs cecs i que queda separada del tambor pel bossell. El tambor és també octogonal i a les cares apareixen esculpits els escuts de Xàtiva i d’Aragó. Com a remat, una piràmide adornada amb fileres de ganxet, que en l’actualitat està coronada amb un ornament xicotet que substitueix l’original: una imatge de Santa Llúcia.
Les canelles vessen aigua procedent de la font de Bellús de forma permanent i a través de vasos comunicants. L’acció de l’aigua ha erosionat arestes i ha eliminat el policromat que lluïa al principi.
És considerada la més antiga de la ciutat i també del País Valencià. A més, és una de les poques fonts d’estil gòtic que es conserven a l’Estat.
