Onada Edicions, un cant literari al territori

L’editorial, que el 2023 complirà vint anys teixint complicitats i geografies germanes, va celebrar el Sopar de Lletres a Alcanar aquest dijous

Sols d'un territori de cruïlles tan especial com aquest podia sorgir un projecte com Onada Edicions. El seu nom és sinònim de descobriment, qualitat i una clara aposta, amb un propòsit, el del coneixement del patrimoni en el seu vessant més ampli, social i antropològic, cultural, científic, arquitectònic, fotogràfic o gastronòmic. Amb tots aquests ingredients, i al llarg d'aquests quasi 20 anys, Onada ha cosit territori i autors que expliquen el què, el com i el quan de tota la literatura generada entre el nord del País Valencià i el sud de Catalunya, teixint un llenç cultural ampli i versàtil, ple d'afecte per la terra.

L'acte més emblemàtic, sens dubte, és el Sopar de Lletres que any rere any, exceptuant l'illa marcada en roig als nostres calendaris per confinaments i pandèmies, s'ha celebrat complint el seu destí original d'itinerància. Un esdeveniment que es converteix en una polifonia de veus i que reuneix sensibilitats diverses en clau territorial. La trobada literària beu de l'esperit de l'Associació Cultural Alambor, una entitat que va promocionar culturalment i social les nostres comarques i que, anualment, celebrava un sopar al qual assistien lletraferits i agents culturals de gran importància en aquest context territorial.

La presidenta de Maestrat Viu, Pilar Marés (primer pla a l’esquerra), i altres membres de l’associació al Sopar de Lletres | ACM

La potència cultural d’Alcanar

Enguany la cita gastrocultural ha tingut lloc al Tancat de Codorniu, a Alcanar (el Montsià), després de passar per Rossell (el Maestrat), pel barri Castell d'Ulldecona (el Montsià), per Benicarló (el Maestrat) o per Tortosa (el Baix Ebre). La idea d'itinerància té l'objectiu de posar en contacte els diferents agents del territori. Teixir - cosir- la xarxa cultural de les comarques que any rere any acullen aquesta celebració. Per al municipi on té lloc es tracta d'una oportunitat per donar a conèixer l'àmbit cultural que disposen extramurs de l'espai més local. Al tiberi cultural en el conegut espai d'esdeveniments canareu van assistir diferents representants polítics de la mateixa localitat i de municipis veïns, com ara el regidor de Cultura de Benicarló, Pedro Manchón, el qual, posteriorment, va fer referència a la proximitat dels Premis Internacionals Ciutat de Benicarló, atesa la quantitat d'autores i autors combregats.

Com a introducció al sopar, el director científic de l'editorial, Miquel Àngel Pradilla, incidia en aquest aspecte. «Les primeres paraules són per als autors. Ofereixen a la societat un testimoni amb un retorn, sovint, testimonial. Hem sentit l'escalf dels municipis», afirmava, destacant el paper del mecenatge, tant en l'àmbit públic com en el privat i en el de la societat civil: «Som gent d'un territori vertebrat per una comunió antropològica d'alta intensitat i policromia diversa». Cal remarcar, doncs, el paper que Onada ha representat de manera constant des de la seua creació l'any 2003 en la promoció del patrimoni en el concepte més ampli. «Aquestes terres de cruïlla emmarcades per la diòcesi de Tortosa estan d'enhorabona. Si som capaços d'establir complicitats, tirarem endavant».

Miquel Àngel Pradilla, Joan Josep Sancho i Ramon París | ACM

Una comunitat cultural en una jornada que, aquest dijous, lligava perfectament amb l'any Joan Fuster. Pradilla demanava un aplaudiment en record de l'enyorat suecà, que «va fer de la literatura un referent de luxe, brillant». Citant un dels aforismes fusterians, el director científic d'Onada posava una nota del bon humor de l'assagista suecà: «És la conclusió a la qual he arribat, sols hi ha un pecat mortal: les faltes d'ortografia».

L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, se sumava a les paraules de Pradilla remarcant el gran potencial cultural d'Alcanar: «És un regal que aquest acte tinga lloc aquesta nit al nostre poble».

L'alcalde d'Alcanar, Joan Roig | ACM

Un Sopar de Lletres plenament consolidat

Tot i que el format és l'original, la cita literària gastronòmica ha crescut en volum, ja que, a mesura que l'editorial ha comptat amb més autores i autors, també el sopar ha crescut en participants. Després de la pandèmia i de dos anys sense poder gaudir de l'àpat literari, els llibres als quals s'havia de fer menció eren un total de 70, atès que van introduir-se al mateix acte volums editats en anys anteriors.

Quant a novetats, en aquesta edició el Sopar de Lletres incorporava la tecnologia per introduir un codi QR al díptic que acompanyava cadascun dels invitats, possibilitant així a cada autora i autor interactuar amb el contingut del llibre presentat i permetent que es pogués accedir amb el mòbil als diferents vídeos realitzats. A més, l'acte, conduït per Òscar Paris i Sergi Cambrils, va servir de marc per posar cara als protagonistes de cada títol. Ambdós van fer una menció i una breu i entretinguda pinzellada de cada obra citant a l'escenari els escriptors per blocs temàtics.

Una altra de les novetats passava per la música, una aposta que ja va materialitzar-se l'any 2019 i que es recuperava en aquesta ocasió de la mà de Montse Castellà. La cantant, també autora, va oferir una sèrie de peces musicals del seu repertori amb lletres de poetes del país. Tot el conjunt va aconseguir que l'acte respirés literàriament per cadascun dels seus porus.

Òscar Paris i Sergi Cambrils | ACM

Homenatge a Joan Josep Sancho, el magnific representant de les tres «C»

Enguany ha rebut tribut Joan Josep Sancho, un dels homenots de la cultura. Té un perfil de docent, s'hi ha dedicat tota la vida, i, ja jubilat, no ha cessat de treballar en una intrínseca projecció personal cap a l'ensenyament. Ha impulsat projectes que uneixen la vida social, la fotografia o la integració dels nouvinguts a través dels llibres, un mestre dels que fan escola, amb una llarga trajectòria. Un exemple de la seua inquietud cultural el trobem en el llibre Natros, gent com tu, on ha buscat nouvinguts i gent estrangera als quals ha integrat en la vida social canareva.

Pradilla el presentava com un elogi a la col·loquialitat, a una literatura forjada des del poble. «Una persona que es mostra al món des d'Alcanar i pel qual sento un gran respecte intel·lectual i personal».

Joan Josep Sancho rep l’homenatge junt amb Miquel Àngel Pradilla | ACM

Per la seua part, el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Xavi Forcadell, feia un esbós biogràfic de l'homenatjat: «És una persona volguda i estimada. És una de les persones influents d'Alcanar. Té ascendent i capacitat de disuadir». Forcadell feia referència a la seua carrera en l'ensenyament: «40 anys dedicat al magisteri public, generacions de canareus han rebut el seu mestratge, ple del que significa el terme "Mestre". És el Mestre de tots. Representa valors de civilitat, canarevitat i catalanitat. Les tres "C"».

Sancho es va criar al nucli antic d'Alcanar i, com a curiositat, escriu amb les dos mans. «És polièdric i polifacètic, profeta a la seua terra. Va participar en les primeres accions democràtiques i va ser un dels primers mestres a ensenyar en la nostra llengua, a més d'ocupar tots els càrrecs possibles, tant com a mestre, com en la direcció». «De la llengua ha fet país, transmetent els seus valors». Forcadell recuperava una cita de Sancho que explicava la seua implicació: «Si cau la llengua, caurà tot», cloïa.

Joan Josep Sancho durant la seua intervenció | ACM

Per la seua part, un emocionat Sancho rebia l'homenatge com una mostra d'afecte. Durant la intervenció, va realitzar una retrospectiva del seu lligam en la literatura des de la seua primera infantesa, passant pels còmics de l'època, lectures a les quals posteriorment s'afegiria un diccionari ple de termes atractius i de lectures «clandestines», com ara la del llibre Les aventures de Tom Sawyer. Aquesta primordial espurna lectora va ser la que, posteriorment, el lligaria a una vida d'ensenyament i de lletres i a defensar els valors culturals amb una intensa mirada comarcal.

El sopar, ja després dels cafès, concloïa novament amb la veu de Montse Castellà. Els assistents s'acomiadaven amb tota la calidesa que ofereixen les trobades del territori emocional d'Onada Edicions. De la mà d'aquesta crònica que barreja lletres i gastronomia al voltant de taules plenes d'amics, concloem l'article intuint que, potser, el Sopar de Lletres del pròxim any, amb el vintè aniversari ja aguaitant per l'horitzó, ens oferirà alguna sorpresa.

Montse Castellà | ACM

Onada: una vocació universal

Onada edicions té vocació universal. De fet, al web de l'editorial s'han venut llibres a Nord Amèrica, Malta o Amèrica Llatina, entre d'altres. Aquesta, però, estretament lligada a aquest territori de cruïlla. Situada entre Castelló i Tarragona, un territori amb molts problemes, com ara el despoblament, és una eina de coneixement del territori en el sentit patrimonial més ampli. És, alhora, un gran aliat dels autors i autores d'aquesta terra. Cal agrair, així, la capacitat de catapultar autores i autors des del Maestrat i territoris de cruïlla arreu de tot el món.

Quant a sostenibilitat empresarial, s'ha mantingut en el temps. Ara mateix està vivint en un moment dolç. És una editorial que ha anat creixent a poc a poc i està plenament consolidada i s'ha fet un nom en l'àmbit de literatura catalana. Edita 50 títols anuals que els permet oferir el servei de qualitat i l'atenció que volen atorgar a les autores i autors.

Assistents al Sopar de les Lletres | ACM

La paraula que defineix millor el projecte editorial és descobriment, «que la gent descobreixi la comarca del costat, que conega el patrimoni del seu poble, o que s'adone que la persona que treballa de mosso d'esquadra és un gran autor de novel·la eròtica». Es tracta, com apuntava Òscar París, «de vore el nostre territori en uns altres ulls, i tenir les claus per interpretar la seua història, la gastronomia, etc.». «Finalment, guanyem autoestima. No perquè un autor siga de Nova York serà millor que un autor d'Ulldecona. Així, sense prejudicis. Vore el món en la seua immensitat intercultural, però saber d'on vens i saber apreciar-les per tal de situar-les en un món globalitzat».