Descobreixen una peça funerària romana al jaciment de València la Vella

Les excavacions arqueològiques al jaciment visigot de València la Vella, a la localitat de Riba-roja (Camp de Túria), que s’estan portant a terme des de finals de juliol, han tret a la llum peces de l’època romana que pertanyien originalment a la ciutat d’Edeta, el nom antic amb el qual es coneixia el municipi de Llíria, capital de la comarca esmentada.

Aquestes troballes, que formaven part d’un mausoleu monumental ubicat a la ciutat, han sigut possibles gràcies als treballs realitzats durant els últims dies per part d’un equip d’arqueòlegs dirigits per Albert Ribera, equip en el qual participen estudiants de cinquè curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, dins les excavacions impulsades per l’Ajuntament de Riba-roja amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona.

El curs havia sigut suspés durant els dos últims anys a causa de la pandèmia i en aquesta ocasió s’ha pogut reprendre amb plenes garanties de tots els participants. Els treballs d’enguany se centren en les àrees descobertes des del 2016, quan es van iniciar les excavacions per part de l’Ajuntament «després d’anys d’abandonament i d’oblit», segons diuen des del consistori, governat amb majoria absoluta pels socialistes.

En aquesta ocasió han continuat les tasques de neteja i recuperació d’un gran edifici de 25 metres de llarg i cinc d’ample. L’excavació va començar a finals dels setanta del segle passat i restava aturada des d’aleshores.

Les excavacions d’aquest any al jaciment visigot de València la Vella han permés descobrir una pedra de notables dimensions, amb una inscripció al seu interior que permet deduir que es tracta d’un element que pertanyia originàriament a un mausoleu monumental d’època romana.

Segons els primers estudis, la pedra hauria sigut traslladada des de la ciutat propera d’Edeta, actual Llíria, fins al jaciment esmentat i posteriorment s’hauria aprofitat per a formar els murs d’un dels edificis de l’enclavament visigot.

En l’època visigoda era habitual l’ús de materials procedents de l’antiga ciutat edetana pel fet d’aprofitar que es trobava en situació d’abandonament després dels anys de màxim esplendor de la civilització romana.

En concret, la peça està composada per material petri traslladat des de Llíria i que, tot seguit, era reutilitzat com pedres tallades de construccions romanes per a noves construccions i edificacions, tal com ha quedat demostrat amb València la Vella.

En la mateixa situació es troben altres elements com ara cornises, fustes, carreus o capitells que van ser traslladats fins a aquest enclavament visigot, així com fins al Pla de Nadal, també a Riba-roja de Túria.

La pedra trobada porta una inscripció funerària romana dels segles I-II després de crist que es va utilitzar en un dels edificis de màxim esplendor de València la Vella. Té grans similituds arquitectòniques amb la inscripció funerària dedicada a Postumia Aprula, descoberta a la masia de Mandor de Riba-roja de Túria. El text de la inscripció és un homenatge a Postumia, una antiga sacerdotessa encarregada del culte als emperadors romans.

Paral·lelament, els treballs a València la Vella se centren en la recuperació del forn metal·lúrgic que va ser descobert l’any passat i en la dels forns de vidre fruit de les activitats i tasques que desenvolupaven a l’interior de l’antiga ciutat visigoda. Fins ara s’ha trobat una antiga acròpolis a la part superior de la ciutat amb una funció religiosa i altres dos àrees.

A la part intermèdia s’aixecava un barri on es realitzaven les activitats productives com ara la fabricació de vidre, l’emmagatzematge de cereals i petits forns d’origen metal·lúrgic, a més de vivendes i estades per a la població. En altra àrea de València la Vella es concentraven els edificis més monumentals que s’han anat descobrint al llarg dels anys.

«Aquestes troballes són possibles gràcies a la tasca que desenvolupaven, des del 2016, un grup d’experts arqueòlegs per a estudiar i descobrir tots els aspectes que envolten l’enclavament de València la Vella i que, a poc a poc, permeten conéixer la civilització que durant anys va habitar el nostre municipi, quan som fidels testimonis del seu llegat», ha dit l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga.