L’estiu de l’AINA

Que les màquines ens entenguen i ens parlen en valencià

Algunes entitats valencianes i de Catalunya estan interessades a fer que aquest siga #lestiudelAINA: ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació), APROCAT (Associació per la Promoció del Català), l'AIFFA (l'Agència d'Informació, Formació i Foment de l'Audiovisual) i TIRANT DE VEU (Oralitat presencial i 2.0), promouen aquesta campanya de promoció del Projecte AINA arreu del domini lingüístic.

Introducció

Ara a l’estiu és el moment idoni perquè ens hi entretinguem una miqueta o bona cosa (segons el temps que tinguem), i ajudem a engrossir el corpus de frases orals del Projecte AINA, a fi que tot tipus de dispositius electrònics aprenguen la nostra llengua, ens puguen entendre i ens responguen en valencià.

Com el mateix Projecte AINA diu a la pàgina d’inici del web, «per a fer que les màquines ens entenguen s’han d’aconseguir milions i milions d’hores de veu en català de persones de tots els gèneres, edats, varietats dialectals i registres». Per tant, no cal que siguen veus de locutores i locutors, ni d’actrius i actors professionals valencians (que també poden ésser-ho i cal, per descomptat), sinó de persones que parlem valencià cada dia, siga quina siga la nostra condició i la nostra procedència geogràfica.

Entrem-hi

Una vegada entrem al web i cliquem al botó per donar-hi la nostra veu, la primera opció que hi apareix és la de parlar o escoltar, per tal de locutar les frases que ens proposa el web o bé validar-ne de les ja enregistrades per altres persones. En tots dos casos, se'ns mostren sèries de cinc frases. Podem repetir l'acció i locutar o validar blocs de cinc frases més sense cap límit més que l'operatiu del dia. Fins i tot, podem obrir-nos un compte personal (no és imprescindible, però resulta molt motivador) i plantejar-nos reptes diaris o setmanals de locució i/o de validació de frases.

Quan locutem, podem enregistrar la nostra veu i després, al final de la sèrie de cinc frases o després de cada frase enregistrada, escoltar-la per si no ens agrada la vocalització, per si ens hem equivocat o pel que siga. De tota manera, cal que no ens obsessionem gens ni miqueta: la nostra veu és la que han d'escoltar les màquines i els aparells quan vulguem comunicar-nos-hi. De manera absolutament natural.

Parlar. Procés de gravació de veus

El més bàsic i important és com podem enregistrar la nostra veu i, per tant, ajudar a incrementar el volum de frases orals per als aparells amb qui ens hem de comunicar a diari al segle XXI. Gravem les frases que ens proposa el web, de manera natural i sense massa soroll de fons (sobretot evitant que no s'escolten altres veus al mateix temps), i després les escoltem. Si hi observem cap dificultat o cosa que no ens agrada (sobretot si alguna paraula no s'entén), podem repetir les frases que vulguem i en acabant enviem els talls a través del botó d'ENVIAR, que s'activarà en blau a la part inferior dreta de la pàgina una volta locutada la sèrie de cinc frases. El mateix web, al cap de no res, ens mostra el missatge quan els talls han estat pujats.

Ens pot eixir una frase com la de la imatge: És aquesta comanda? Pitgem el micròfon per a enregistrar-la (ens demanarà que permetem que commonvoice.mozilla.org accedisca al micròfon del nostre ordinador), la gravem i anem a la següent. Quan acabem la seqüència de cinc frases (o també després de cada enregistrament), podem escoltar-les amb les opcions de la part superior dreta, tornar-les a gravar o donar-les per bones i enviar-les. Igualment podem compartir la nostra acció diàriament als nostres comptes de Facebook i Twitter, o copiar l'enllaç de l'acció que acabem de realitzar.

Escoltar. Procés de validació de frases ja enregistrades

De la mateixa manera podem fer amb les frases que escoltem d'altres persones.

Escoltarem la frase i li donarem la validació corresponent en funció de si han pronunciat la frase correctament i, sobretot, si s'entén. Cal tindre en compte que cada persona parlarà naturalment a la seua manera i les màquines han d'escoltar i entendre tants accents i varietats dialectals com siga possible. I ja està: és súper senzill.

Si volem més informació sobre totes dues opcions, tant la de parlar com la d'escoltar, podem consultar els criteris de col·laboració tot pitjant l'enllaç de la part superior dreta.

Més informació. Versions per a mòbils i tauletes

A l'apartat QUI SOM podeu trobar molta més informació si vos interessa aprofundir en el concepte Common Voice i en aquest apassionant projecte d'oralitat 2.0. És summament interessant, sobretot per a la gent més activista i compromesa.

Per altra banda, val a dir que disposem també de la versió del Projecte AINA per a mòbil i tauleta, amb la qual cosa ja no hi ha excusa: és un joc locutar frases en valencià i validar-ne d'altres persones. De fet, hi ha persones que comencen per ací, per la validació: escolten el que hi han enregistrat altres parlants d'arreu del domini lingüístic, se senten que són veus normals, naturals, de persones de carn i os, i és quan es decidixen a fer-hi les seues locucions. És tot un procés molt normal, que és com ha de ser al remat la nostra relació amb els aparells electrònics: quotidiana, i per tant, natural i habitual.

Altres iniciatives    

També el Festival TIRANT AVANT ESCOLARS, que en aquesta pròxima edició tindrà una durada de tot el curs acadèmic 2022-2023, posarà en marxa la campanya #elcursdelAINA, amb la voluntat de promoure el Projecte AINA a tots els centres educatius del domini lingüístic, tant a nivell d'alumnat, com de professorat. I, per tant, convertir el procés d'enregistrament de veu en una activitat oral més dins de l'horari lectiu de les nostres escoles i instituts. Només caldrà tindre en compte l'autorització de les persones tutores per a alumnat menor dels 19 anys, tal com s'assenyala a l'apartat Condicions Legals de Common Voice, on tenim molta més informació sobre aspectes diversos de l’ús d’aquesta plataforma.

Llengües al Common Voice

 A l’apartat del web Languages, podem fer una ullada a totes les llengües que en aquests moments estan recollint mostres  de veus. Per tant, novament, que el valencià siga una llengua de relació amb dispositius i màquines de tot tipus depén de nosaltres, de les persones que el parlem. Repetim que no cal tindre una veu especial: cal aportar la nostra veu, de persona que parla en valencià i que vol comunicar-se amb els aparells i els dispositius de casa i de fora, assistents de veu o assistents virtuals, que ja funcionen pertot arreu i que condicionen la nostra manera d'actuar amb Internet: Siri, Cortana, Google Assistant, Alexa

Mozilla Common Voice ja ens ho remarca, que «és una iniciativa per a ajudar a ensenyar a les màquines com parlen les persones de veritat». És per això que calen veus naturals, humanes. Com les nostres, les de les persones que volem ser usuàries en valencià de qualssevol tipus d'aparells i dispositius electrònics.

Una curiositat

En el moment d'escriure aquest article i pel que fa al nombre de persones que locutem i d'hores locutades, el català només és superat per l'anglés. És a dir, que hem fet més hores i som més persones locutant ara mateix en valencià (en totes les seues varietats dialectals) que en alemany, en francés o en espanyol, per exemple.

A més, si aconseguim una massa crítica suficient, webs de marques amb molt de pes comercial al món hui dia ens consideraran i passaran a oferir-nos la informació en valencià. Un dels exemples més escandalosos del que passa ara mateix és el de Tripadvisor, que no accepta que li escrigues en valencià, en un clar exemple de discriminació lingüística que ja resoldrem algun dia.

Animeu-vos a donar la vostra veu

Tot el procés és, com ja heu vist, molt simple i el seu valor és incalculable perquè, com també ens proposa el Projecte AINA, «ensenya les màquines a parlar en català i ajuda a salvar la nostra llengua en l’àmbit digital».

Pròximament, i a través de les respectives xarxes socials, les entitats promotores de #lestiudelAINA publicaran tutorials en diversos formats per animar a la participació en el projecte de la major quantitat de persones possibles durant tant de temps com siga possible.

El Projecte AINA és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya a través del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Inclusives i Territori, amb el suport del Barcelona Supercomputing Center i la col·laboració del Govern Balear, qui també ha encetat una campanya de promoció del Projecte AINA.

Al nostre país hem de superar el marc mental de l'autonomisme estret, que és l'únic que ens permet «la Constitución que nos dimos entre todos», i tirar pel dret amb iniciatives com aquesta. I, si no ho fa la Generalitat Valenciana, haurem de fer-ho la gent del País.

Cal, per tant, que moltes persones locutem amb les nostres variants fonètiques perquè els dispositius electrònics de tot arreu ens puguen entendre i, des d’aquest punt de vista, la nostra siga una llengua normal.

Tornant a Joan Fuster en el seu centenari, «O ara o mai».