El castell de Macastre

El castell de Macastre (la Foia de Bunyol), està situat en un turó a la part alta de la població. Els orígens es remunten a l'època romana i la fortalesa islàmica es va construir cap al segle XI. Posteriorment, actuacions medievals cristianes dutes a terme el segle XIV li van donar la configuració definitiva. Va tindre una importància estratègica de primer ordre, ja que estava ubicat a la zona fronterera entre els regnes de València i de Castella.  

El 1602, Macastre tenia un centenar de cases de moriscos. El 10 de novembre del 1611 se li va atorgar carta de poblament i va ser repoblat per Hipòlita Centelles, esposa i procuradora de Gaspar Mercader i Carroz, a qui Felip II va concedir el títol de comte de Bunyol. 

El recinte, que s'adapta a les irregularitats del terreny, presenta per la banda septentrional un pendent molt més suau i per la banda meridional un penya-segat pronunciat. Disposa de dues torres als extrems, de les quals la més gran i millor conservada és situada a l'oest. Visualment, es comunicava amb els castells de Bunyol i Torís.

El conjunt es dividia en dos recintes mitjançant una muralla amb porta fortificada que convertia la torre major en l'últim element defensiu del castell. A l’oest hi havia una fossa xicoteta tallada en roca.

A l’interior disposava de diverses dependències, així com aljubs i graners comunals per a la població del raval. 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.